Encara desprenent-se de les plomes de ‘Le Nid’
(El Niu) i corrent Carrer del Migdia avall amb la mateixa coreografia i melodia
amb què han acabat la primera part de la trilogia, a ‘L’envol’ (El vol) els
francesos Adhok es retroben amb el públic de FiraTàrrega per explicar-los el “i
què va passar després?”. Reprenen l’emoció tan amunt on l’havien deixada –o
l’inoculen de cop als nous espectadors– i repeteixen la fórmula escènica ara,
però, en un marc diferent: el món laboral i el terreny amorós.

Posen sobre la taula les dificultats de trobar
una feina digna en una societat marcada per l’elevat atur juvenil (i general) i
el risc d’hipotecar generacions vetant-los oportunitats. La precarietat, els
desenganys, la descoberta d’una realitat més crua que la que imaginaven donarà
pas a una situació de terror vital que s’aclarirà amb l’esperança d’un futur
millor, visualitzant-se 10 anys més enllà quan, segurament, els ocuparan altres
preocupacions. Estaré enamorada? Seré pare? Viatjaré? Hauré trobat el meu lloc?
Seré feliç?

Com la ingenuïtat perduda, ‘L’envol’ no té la
màgia de ‘Le Nid’, però segueix el traç d’una il·lusió per encarar amb empenta
la vida, una energia ja més madura conseqüent amb la realitat i que deixa
l’espectador amb el mateix benestar i ganes de seguir volant amb aquests noies
i noies que, de sobte, s’han fet grans. Afortunadament, i tan afortunadament!,
els interceptarem de nou a ‘Issue de secours’ (Sortida d’emergència), l’última
parada d’aquesta aventura itinerant pel pas de la vida.