La major de les transgressions és vestir-se d’algú qye exigeix ordre i jugar amb aquesta falsa autoritat per obligar que tothom pixi fora de test. Las polis, amb un silenci que aconsegueixen no trencar, son un parfell d’agents incorregibles. aparentm,ent, trenquen tots ens cànons. mnten un embús enmmig dell carrer. Multen als homes que són massa alts. O als que les miren massa. o roben una botella d’aigua fresca d’un súper, tot sortint cames ajudeu-me. Amb la seva motocicleta tunejada, i un casc que imposa, mostren el seu mirat per sobre de les espatlles (tot i que la seva alçada ho impedeix fer) i rebenten tots els cànons. 

És un clàssic que nu mim munti un sidral enmig d’un carrer. Els és històrics de tàrrega ho recordaran al pas zebra del davant de l’Ateneu. Elles ho fan, també amb xiulet però, aquest cop amb uniforme. Fan veure que pateixen accidents patètics quan els cotxes per fi, les superen. És una acció anàrquica descaradament insolent que requereux d’una notable seguretat per no cedir a la incomprensicó dels venedors, o dels conductor.s qui siuen més són els que, asseguts a la taula del bar a l’ombra comproven com la seva falsa autoritat desarma tota la concurrència. Tant fàcil de situació, tant complicat de construcció de confiança. Ben trobat. Que tremolin els agents de la poli municipal aquestes festes majors. Els apareix una competència per a destapar tota la incorrecció i demostrar que es pot fer abús de l’autoritat porovocant l’enriollament general.