• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Las 13
  • /
  • El record imprescindible
CRÍTIQUES
Las 13.01
Las13.03
Las13.02
Ferran Baile
PER: Ferran Baile
Per estremir Per transformar

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA

El record imprescindible

Publicat el: 9 de gener de 2025

CRÍTiCA: Las 13

Notable espectacle multidisciplinari que combina el teatre documental i de denuncia i el musical. Un exercici teatral amb una posta en escena minimalista fonamentada en el treball actoral.

Quinze actrius i quatre actors, donen vida a les tretze roses i es desdoblen en diversos personatges. En la part musical s´utilitzen les cançons que es cantaven a l´època dels fets i subratllant algunes escenes s´utilitzen les palmes i la percussió corporal.

Un aconseguit treball coral en el que totes i cadascun-a dels intèrprets mantenen l´alt nivell del grup. Hi ha moments que certament aconsegueixen traspassar al públic tota l´emoció dels fets viscuts, pell de gallina.

La dramatúrgia, direcció i concepte de l´espai es de Jaume Viñas. La direcció musical i arranjaments de Cisco Cruz. L’assessorament de moviments es de Beatriz Macias. El vestuari, treball conjunt de Laura Grané i la Companyia. Es un espectacle nascut a l´Escola Aules.

Els joves intèrprets per ordre alfabètic son : Ingrid Aceituno, Clàudia Bargalló, Martina Bigas, Meritxell Boix, Laura Galera, Laia Gómez, Laura Grané, Marc Inés, Maria Jiménez, Ares Lara, Aina Machuca, Jordi Pérez, Claudia Quiñones, Ona Rocosa, Héctor Valenzuela, Xènia Vall-llosada, Daniel Velázquez, Rita Vidal i Aina Serra.

Espectacle molt recomanable a partir de 16 anys. La desmemoria segueix sent l´assignatura pendent a Espanya. Millers de fosses comuns encara estan per obrir i llegats de falsos herois aclamats amb noms de carrers, grans monuments i estàtues estan per desemmascarar.

Aules una pedrera de professionals del teatre

L´Escola d´Arts Escèniques Aules va ser creada per Daniel Anglès (actor-cantant-director-productor), el 2003. Esta ubicada al barri de Sant Martí, concretament al carrer de Salvador Espriu. Més informació, www.aules.net

Qui van ser les 13 roses

Les 13 roses es el nom col·lectiu que se li va donar a les 13 joves, algunes d´elles membres de les Juventudes Socialistas Unificadas (JSU), que van ser afusellades per la dictadura el 5 d´agost del 1939, quatre mesos després de finalitzar la Guerra Civil. El judici es va celebrar el 3 d´agost i van ser condemnades a la pena capital com a responsables d´un delicte d´adhesió a la rebel·lió. De fet es va voler donar un avís i una lliçó a les dones, especialment a les joves, per adoctrinar-les en el seu nou destí com a dones de casa i mares sotmeses als marits o els pares respectius.

L´asturiana Julia Conesa, de 19 anys, modista, va deixar una carta a la seva família demanant  “que mi nombre no se borre de la historia”. Al cementiri de l´Almudena de Madrid, allí on van ser afusellades hi ha un monument de record i homenatge. Elles van ser i son, per ordre alfabètic, edat i professió : Carmen Barrero (20 anys, modista), Marina Barroso (24, modista), Blanca Brisac (29, pianista), Pilar Bueno (27, modista), Adelina García (19, activista), Elena Gil (20, activista), Virtudes González (18, modista), Ana López (21, modista), Joaquina López (23, secretaria), Dionisia Manzanero (20, modista), Victória Múñoz (18, activista) i Luisa Rodríguez (18, sastre). A les que caldria unir, Antonia Torre, afusellada el 19 de febrer del 1940.

Les 13 roses al teatre i al cinema, carrers i parcs

El 2003, l´escriptor Jesús Ferrero va editar la novel·la, Las trece rosas. Edciones Siruela.

El 2004, l´escriptor Julián Fernández del Pozo, va escriure un poema homenatge a les 13 roses en el seu honor.

Aquell any 2004, la companyia de dansa madrilenya El Arriero, els hi va fer un espectacle-homenatge que va guanyar dos premis Max, millor espectacle de dansa i millor coreografia.

Aquell any els directors i guionistes Verónica Vigil i José María Almela van filmar el documental, Que mi nombre no se borre de la historia.  Es pot veure a youtube.

El 2006 es va estrenar la pel·lícula Trece rosas rojas, dirigida per Emilio Martínez Lázaro, que va guanyar 4 premis Goya. La pel·lícula es va basar en el llibre de l´escriptor i periodista Carlos López Fonseca del mateix títol, al que va seguir Trece roses rojas i la rosa catorce. La pel·lícula està editada en DVD i es pot veure a la plataforma Prime Amazon.

El 2006 també, s´estrena l´obra teatral Las 13 rosas, amb text i direcció de Julia Bel, que centra la història en cinc de les 13 protagonistes. A les diverses representacions hi van participar les actrius Susanna Barranco, Resu Belmonte, Susana Egea, Carla Carissimi, Magdalena Tomás i Carme Poll. Estrena al Teatre Tantarantana i gira. Produït per la companyia Delirio formada por Julia Bel i la també escriptora i dramaturga Eva Hibernia.

El 2012 el grup de rock andalús Medina Azahara, va publicar un disc amb el nom de Las trece roses. Hi ha cançons dedicades a elles en els discs del raper Nach, Disparos de silencio-2011 i el grup Barricada, La tierra sorda-2009.

A la població de Getafe, hi ha una avinguda dedicada al seu record, i en nombroses ciutats i poblacions d´Espanya hi ha fonts, parcs, monuments en la seva memòria. A Barcelona, al Parc Cervantes, el 2012, es va crear un espai amb el nom de les 14 roses, i l´any 2024, al barri de La Marina-Prat Vermell, per voluntat dels veïns es va crear un parc amb el seu nom.

 

text: [email protected]

 

 

 

CRÍTIQUES RELACIONADES / Las 13

TÍTOL CRÍTiCA: Ficció documental

PER: Jordi Bordes
Jb Defi

Per estremir

Per transformar

VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat