T’agrada Albert
Camus? Si la resposta és si, estàs en sintonia amb Carme Cané. Si no la
coneixes prou, et diré que és una dramaturga veterana amb rastes. Potser la definició et sembla
una frivolitat simplista, però per a mi, que més o menys dec ser de la seva
quinta, la seva imatge m’insinua que, des de l’adolescència, ha decidit plantar cara, no caure en tòpics, anar a
contracorrent, tenir autoestima, lluitar, treballar, tirar endavant, lluitar i lluitar. Penseu que era un temps en què renyaven els nois que portaven els cabells llargs. A banda,
la Cané pertany a una generació que miràvem França com un somni de
llibertat.  Segurament per això va descobrir
Camus,  Premi Nobel de
Literatura1957, com tu pots flipar ara amb Pau
Miró, Jordi Casanovas, Roger Bernat, Sergi Belbel…. I va beure de la seva filosofia
i va ser tan important per a ella que es va prometre fer-li un homenatge.

El Grec de
Ramon Simó  ha fet realitat el projecte
de la Carme: coproduir amb la seva companyia Ipsilamba.un espectacle per ensenyar Camus a les noves
generacions, en l’any del centenari del seu naixement. {L’accident}, a través
d’una dramatúrgia insòlita i divertida, ens presenta el filòsof  com a persona i com a intel·lectual i ens
ensenya fragments de les seves obres més importants. Aprofundeix en la seva
mort i les seves no-creences. La Carme s’ha inventat una història  que tant serveix per als que no en sabien res
com pels que el coneixen -si téns els referents, evidentment, ho disfrutes diferent-
i aconsegueix la seva finalitat: un càlid homenatge a algú que ha donat i que la
dramaturga té, amb el teatre, l’oportunitat d’agrair. I si res del que he dit
no t’interessa, ves a veure Xavier Ripoll. Està immens en un copiós desplegament
de matisos.