Inspirant-se en les
comèdies de Shakespeare, sense amagar-se, ben al contrari descobrint i jugant
amb les fonts (el títol de les obres van apareixen entre els lligats parlaments,
aconseguint un afegit joc d´endivinalles), La
tendresa esdevé un espectacle saludable i força divertit. A bord de
l´Armada Invencible, hi viatja la reina Maragda (Marta Pèrez) amb les seves dues filles, la princesa Rubí (Laura Aubert) i la princesa Salmó (Elisabet Casanovas). Obligades pel rei
Felipe II de Castilla a acceptar matrimonis de conveniència un cop arribades a
Anglaterra. La reina no vol per a les filles el que li ha tocat viure a ella i li
omple d´odi el gènere masculí.  Aprofitant
la furibunda tempesta que enfonsa la flota i utilitzant  el truc de màgia de la capa invisible i
transportadora (influència Harry Potter?), aconsegueix traslladar-se amb les
seves filles, sense mullar-se ni un peu, a una îlla que es veia a l´horitzó.
Des d´aquesta illa tres llenyataires, el pare-llenyataire marró (Jordi Rico) i els dos fills, llenyataire
Verdmar (Javier Beltrán) i
llenyataire Blaucel (Ferran Vilajosana),
han contemplat en la llunyania el desastre. El pare que ve d´una molt mala experiència
conjugal, va endur-se els dos fills, el petit encara nen, a aquesta illa
deserta on poder viure i criar els fills lluny de qualsevol dona. Elles creuen
que arriben a una illa deserta. Ells no són conscients que hi hagi arribat cap
nàufrag. En saber-ho, elles primer, es disfressen d´homes per no ser
descobertes. Per més que intenten comportar-se com homes, l´etern femení aflora.
Els dubtes, els malentesos i els embolics, es succeeixen, fins que no hi ha més
remei que descobrir la realitat. Arribat aquest punt els joves ja s´han
enamorat i els pares, sense voler baixar del burro, presoners dels seus tòpics,
es van topant en les pròpies contradiccions.

Hi trobem elements
de La tempesta, Al vostre gust, Nit de Reis,
Afanys d´amor perdut i especialment de Molt
soroll per no rés i Somni d´una nit
d´estiu, que inspira la molt divertida escena final que no desvetllarem. Ritme
de vodevil i comèdia d´embolics amb constants entrades i sortides, dins d´un
escenari absolutament nu, però al que un gran teló de fons li dona un toc èpic
d´època i el ric vestuari un vistós toc cromàtic.  

Pur divertiment, no
pretén res més, que no és poc i més quan està ben estructurat dramatúrgicament
(Alfredo Sanzol), ben adaptat al
català (Joan Lluis Bozzo), ben concebut
des del minimalisme escenogràfic i ben vestit (Alejandro Andújar), ben dirigit amb força ritme (de nou Alfredo
Sanzol) i sobretot molt ben interpretat per les tres actrius (Marta Pèrez,
Laura Aubert i Elisabet Casanovas) i els tres actors (Jordi Rico, Javier
Beltrán i Ferran Vilajosana), entregats de ple al frenètic i hilarant joc
escènic.  Teatre ple, molta gent
aplaudint dempeus i una notable complicitat d´actrius-actors i públic.  

Un dramaturg enginyòs i d´èxit

Alfredo Sanzol
(Pamplona, 1972), director i dramaturg premi nacional de Literatura-2017 (La respiración, portada a l´escenari amb
Verónica Forque de protagonista ), premi Valle Inclán de Teatro-2018 (La ternura, estrenada al Teatro Abadia
de Madrid el 2018, amb gran èxit de públic, i ara traduida al català i en
cartell al Teatre Poliorama), és un dels autors més celebrats de l´actual
escèna teatral madrilenya.

Una producció
TdeTeatre-Dagoll Dagom

Sempre hi ha
hagut molt bona sintonía entre T de Teatre i Dagoll Dagom.  T de
Teatre, la companyia que varen fundar cinc actrius en acabar l´Institut del
Teatre el 1991, i que va revolucionar l´escena barcelonina i catalana, està
formada en aquest moments amb Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca,
Daniel Lòpez Orós i Rosa Gàmiz, Miriam Iscla i Pere Sagristà, que ja s´han
desvinculat . Van crear un estil i ens han anat deixant tot un seguit de
brillants espectacles plens d´humor, mordacitat i talent, des dels seus
primerencs Petits contes misògins,
fins la recent E.V.A. Han creat 11
espectacles, han realitzat més de 2.700 funcions i convocat més d´un mil.lió
d´espectadors. En aquest ocasió tan sols Marta Pérez és a l´escenari, ben
secundada també per Jordi Rico, col.laborador habitual de T de Teatre i amb la
complicitat d´altres habituals col.laboradors com l´escenògraf Alejandro
Andujar i el músic Fernando Velázquez, que és qui ha composat la música de
l´espectacle.. www.tdeteatre.com

L´històrica
companyia Dagoll Dagom, va néixer el 1974, primera etapa amb Joan Ollé i el
1978,ja amb Joan Lluis Bozzo-Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, amb l´inici
de l´exitosa trajectòria de la companyia i el gir vers el teatre musical.
Actualment gestiona el Teatre Poliorama i fins a final de temporada el Teatre
Victòria, conjuntament amb Tricicle i Anexa, 3×3, que a tenien en propietat i
que acaben de vendre a l´il.lusionista Antoni Díaz, m´ñes conegut com el Mago
Pop. www.dagolldagom.com

Text: [email protected]