George Orwell va escriure «La rebel·lió dels animals» o «La revolta dels animals» o «Animal Farm» en versió original, el 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. No és que hagi arribat la Tercera Guerra Mundial —de moment—, però si allà, els animals expulsen els humans per fer-se amb el poder i acabar convertint-se en un règim tirà, aquí, la companyia Duo Fàcil fa un recorregut similar. Hi falten els animals, esclar, però, tal com estan les coses, poca diferència hi ha entre el gènere humà i el gènere de les bèsties. La justificació biològica d’animal “racional” ja fa temps que ha quedat en desús.

El Duo Fàcil són tres. I això fa que la seva farsa satírica sobre el món laboral d’avui, que titulen «La revolució de les 4 idees», es presti a les comparacions, que no sempre són odioses. Els actors Abel Reyes, Marc Tarrida i Francesc Maginet interpreten una faula moral amb recursos escènics propis de la sàtira, el clown, el mim i la ironia en el discurs amanit amb himnes polítics amb la lletra canviada i molts vestits que, quan la companyia no es pot permetre el luxe de ser nombrosa, van molt bé per caracteritzar multitud de personatges.

Tot, amb un guió de Gabi Jiménez i una posada en escena que ha dirigit Montserrat Bonet. Ja he dit que són tres. No és estrany, doncs, que hi hagi fugaces picossades de Tricicle, però també fugaces escenes de Joglars o una fugaç memòria de Pepe Rubianes perquè, com tothom sap, “el treball dignifica”.

Duo Fàcil s’ha centrat en el sector dels “riders”, actualment un dels sectors més precaris de la presumpta bona salut laboral. Falsos autònoms a preu fet que, quan intenten negociar o aconseguir unes condicions millors per al col·lectiu, acaben perdent fins i tot el timbre de la bicicleta.

 L’encert i l’atractiu de la farsa de Duo Fàcil és fusionar una reivindicació laboral actual amb moviments com l’anarquisme o escenes grotesques com la coronació reial del sindicalista que, a cops de discurs revolucionari i de pujar graons, arriba al capdamunt del tron… per ser devorat pels mateixos que abans han permès la seva ascensió.

«La revolta dels animals», doncs, es podria dir ara «La revolta dels “riders”» i no perquè els repartidors que poblen els carrers carregats amb les seves motxilles tinguin alguna cosa d’animals, sinó perquè, ateses les circumstàncies amb les quals han de treballar, són l’última reserva encara activa dels “animals racionals”.

Ja ho diu l’himne partisà «Bella ciao», que ressona en la farsa de Duo Fàcil: «Aquest matí, jo m’he llevat. / O bella ciao, bella ciao, bella ciao. / Aquest matí, jo m’he llevat / i m’he trobat l’invasor.» Tot un avís, no per a navegants, sinó per a ciutadans i treballadors de bona fe. (…)