La quarta via

‘La Quarta Via’ té molt de ‘La butaca’, la primera part d’aquesta maquinària teatral que treu punta amb humor a la política catalana. Si aleshores la trama girava a l’entorn del 1714 (es va estrenar just quan es commemorava el Tricentenari), ara el quid de la qüestió és la celebració del referèndum: l’actual pa de cada dia. Amb calculada punteria, T-Atraco Teatre porta a la ficció els temes de país que ocupen més pàgines, ones, xarxes i cafès del moment i els estira cap a la comèdia més inversemblant per mirar-s’ho amb distància, fer-ne conya i sanejar els ànims de tots plegats. Tot i que ‘La Quarta Via’ funciona de manera independent –ella sí que és lliure i sobirana–, replica la fórmula de la seva antecessora recuperant-ne els protagonistes, els salts en el temps, els pessics d’història a través dels personatges d’època, l’estructura, el ritme, la intenció... Canvia el teló de fons per una polifacètica paret que serveix també de vestidor i la simbòlica butaca per un altre curiós sistema transportador digne d’analitzar, i no s’arrisca gaire més a provar coses noves que regalarien un efecte sorpresa als ja molts seguidors de la incipient saga (‘La butaca’ ha superat les 100 funcions, ‘La Quarta Via’ s’acaba d’estrenar i el futur de Catalunya és tan incert que pot donar per força capítols). En un futur tràgic com ni més ni menys que l’extinció de l’espècie catalana, els flashbacks per viatjar al passat i canviar-lo per arreglar el curs de la història són una excusa més que coneguda a nivell de relat, però resolutiva per fer desfilar uns pomposos General Batet, el pare de Franco, Pau Claris, els Reis de Castella... sempre amb la bona fe de moure la peça correcta per aconseguir la Independència. Les pífies en l’intent, les bromes sociopolítiques i el joc de referents queden a l’ombra del reguitzell de situacions dibuixades en una dramatúrgia que divaga entre el passat, present i futur de Catalunya sense acabar d’ancorar el propòsit. Així, si bé s’apunten universos interessants (no sabeu pas quins destins li esperen al Palau de la Generalitat!), es veuen diluïts per una acció més capficada a assegurar la diversió. L’independentista “de la ceba” i el mosso d’esquadra d’origen gallec es mengen la pista de ball portant a l’extrem arquetips i estereotips que generen més riures banals que fruit de ginys intel·ligents. Sigui com sigui, la bona estona està garantida en mans del tàndem d’actors Robert Gobern i Joan Valentí “Nan” retrobats a l’escenari amb aquesta aventura en què interpreten més d’una desena de personatges en un treball d’actor on són notables la sintonia, l’entrega i el desvergonyiment.