• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • La nit just abans dels boscos
  • /
  • Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
CRÍTIQUES
imagen
Aída Pallarès
PER: Aída Pallarès

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

Publicat el: 10 de novembre de 2013

CRÍTiCA: La nit just abans dels boscos

El protagonista de La nit just abans dels boscos és un home, un estranger, que camina pels carrers de París,- una ciutat hostil com podria ser Barcelona-, i necessita desesperadament parlar amb algú i ser escoltat. I aquí aquest algú som nosaltres. L’adaptació de Roberto Romei no només trenca la quarta paret sinó que crea una relació directa entre l’actor i el públic. Fins a tal punt que, sense fer spoilers, a l’acabar l’espectacle són molts els espectadors que es queden (continuen, de fet)  parlant amb Òscar Muñoz.

I com a l’obra original, la verdadera acció ens arriba a través de les paraules. Romei ens presenta el text sense artificis i torna al més primari del teatre: un emissor, un receptor i un missatge. Tot i així aquesta paraula, aquest mot, no ens fereix de la mateixa manera, ja que el director, tot i ser força fidel al text, ha apostat per suavitzar la foscor i potenciar l’humor. El discurs és més vigent que mai i ens és fàcil reconèixer-nos-hi, però aquesta decisió que, per una banda apropa i fa més digerible el monòleg de Koltès pel gran públic (cal recordar que estem davant d’una proposta més aviat off) per l’altre ens trenca el clímax final.

Tot i així el cert és que estem davant d’un muntatge magnífic i atractiu, probablement un dels millors que veurem aquesta temporada. I el principal causant és Òscar Muñoz que broda el personatge, l’humanitza, ens l’apropa i fins i tot sedueix als espectadors. I davant d’això l’únic que podem dir és gràcies. Perquè les paraules de Bernard Marie Koltès són més necessàries que mai.

CRÍTIQUES RELACIONADES / La nit just abans dels boscos

TÍTOL CRÍTiCA: Òscar Muñoz i Roberto Romei reviuen una història de solitud i exclusió

PER: Maite Guisado
Maite Guisado
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La nit just abans les nominacions

PER: Teresa Bruna
Teresa Bruna
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Propera, real

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Joaquim Armengol
Joaquim Armengol
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Mireia Izard
Mireia Izard
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Generositat i desconfiança vulnerables

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat