CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Bona idea, música tendra, però baixa d’intensitat
Publicat el: 3 de gener de 2015
CRÍTiCA: La Monyos
El Raval l’encerta programant musicals de petit format, amb aquest caire íntim, fosc, que li permet el seu escenari. En aquesta “Monyos” hi ha dos móns ben diferents: el de lluïment de Les Rambles i el psicològic, de dins del pis. De fons, el drama que fa que aquella dona embogeixi.
Amb una partitura que evita la insistència de la frase musical, la peça pateix de no saber controlar la intensitat dramàtica. El dia de l’estrena faltava que els actors se sentissin còmodes en els seus personatges, tot i que ja lluïa La Monyos (Teresa de la Torre) i la venedora de flors (Cristina Murillo) i la Lolita, la veu que tortura la dissortada costurera (Itziar González). Les transicions d’espais ja eren ordenades però encara es podrien passar més desapercebudes si s’estalviés introduir aquells elements escènics que, després no són imprescindibles per al drama. Amb una contenció de gest, s’aconseguiria una notable millora en la potència dels personatges. El dard encerta en la diana, li falta un remat final. Ànims!
CRÍTIQUES RELACIONADES / La Monyos
TÍTOL CRÍTiCA: La Monyos va deixar tanta empremta que la seva aura s’ha conservat fins a l’actualitat
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: LA MONYOS REVIU AL TEATRE DEL RAVAL
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Un gran homenatge a una icona inoblidable de Barcelona, que va embogir de dolor
PER: Teresa Bruna

VALORACiÓ
7