Doncs ens hem quedat com els protagonistes de l’obra: dubtosos, indecisos, i amb aquesta pregunta: “està tot tan-tan-tan malament, com ells diuen?” O potser els temps que els/ens toca viure els ha deixat molt tocats i no tenen sortida…Sí, és cert, d’alguna manera han intentat solucionar coses, però no ho aconsegueixen…i el resultat final seria “no patir” i marxar d’un món sense futur.

Com tantes i tantes altres obres, “La malaltia” genera molts dubtes i ofereix a l’espectador la llibertat per obtenir les pròpies respostes…però en aquesta ocasió, després de tant garbuix, sí que ens hagués agradat alguna. I és que entre les càpsules audiovisuals gravades per la protagonista, que combinen elements documentals, cinematogràfics, l’obra “La malaltia de la joventut” de Ferdinand Bruckner, el present, el passat…ens acabem fent tot plegat, un petit embolic. I sí, es toquen molts més temes i totes les malalties que afecten a la joventut (el capitalisme, la precarietat, l’amor romàntic i la fí del mateix, el masclisme, l’abús verbal, el suicidi…), però després d’un inici prometedor, la barreja d’inputs, tots interessants, no acaben de cuatllar en el seu conjunt.