De vegades anem a veure grans espectacles inspirats en els clàssics, en grans escenaris. I, no saps ben bé per què, en surts decebut. I de vegades succeeix a l’inrevès: escenaris petits, teatres modestos (Akadèmia) i un repartiment de bons professionals, però sense ser primeres espases. El resultat aquí, és esplèndidament positiu: “La importància de ser Frank”, inspirada en el clàssic de Wilde, és tot un encert. Començant per la direcció, on Emilià Carilla li dona el seu toc encara una miiica més agosarat, passat per esplèndides interpretacions (Enka Alonso, Toni Mas….tots!) però sobretot un text esplèndid, una comèdia d’enrenous irònica, divertida i amb mala baba que li haguès encantant al mateix Wilde.