CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
civilització corcada
Publicat el: 2 de juliol de 2016
CRÍTiCA: La força oculta
Per quart any consecutiu ens visita Ivo van Hove al capdavant del Toneelgroep d’Amsterdam, que s’ha convertit en la companyia de referència del Festival Grec de Ramon Simó. Es tracta, sens dubte, d’un conjunt d’altíssim nivell que confegeix espectacles de gran envergadura, amb una fèrtil barreja de llenguatges escènics, amb uns intèrprets d’excepcional vàlua, i una posada en escena magnificent, esponjosa, fascinant, plena d’estímuls i que elabora un text poderós com el de Louis Couperus (1863-1923). La força oculta (1900) presenta l’inevitable xoc cultural i humà que es produeix entre colonitzadors i colonitzats. L’autor va ser escolaritzat a l’actual Indonèsia, llavors colònia neerlandesa, on el seu avi era Governador General i els seus familiars col·laboraven en l’administració local. Tot el malestar políticocultural es destil·la a La força oculta, que recrea l’ambient d’un Extrem Orient batut pels monsons i pel mar, aspectes que es recreen escènicament amb constants pluges reals que amaren els intèrprets, i amb un oceà filmat que es projecta en els tres costats de l’escenari. Impressionant! Entre tots destaca Halina Reijn, que l’any passat boquejava La veu humana dins d’una gran peixera, i aquí encarna la dona sensual i desinhibida que posa en crisi l’estructura de classe i de poder imperant a la colònia. Música en directe de Harry de Wit, que extreu els sons més suggerents d’estranys instruments de percussió, i d’un piano remullat que acabarà sent devorat pels tèrmits. No s’ho perdin!!!
CRÍTIQUES RELACIONADES / La força oculta
TÍTOL CRÍTiCA: Quan l’estrella és la tecnologia
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: La fuerza de Ivo van Hove resuena en cada gota
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
8