La cigala i la formiga

Isop, si és que va existir, ja va veure que la cigala i la formiga simbolitzarien per segles i segles l'esforç del treball i la mandra. I això passava al segle VII aC. Després, un romà culte que escrivia en grec va recollir la faula i la va retocar en vers al segle III aC. I les versions no es van aturar fins a arribar a les de Jean de La Fontaine, el segle XVII —les més populars encara avui—, i a les de Félix María Samaniego, al segle XVIII.La versió de teatre musical que la companyia La Trepa ja va estrenar fa tretze anys (2004), reposada el 2010, i que ara ha revisat novament, n'agafa els trets de fons principals, però hi aporta un embolcall contemporani que fa el muntatge atractiu i, a la vegada, original, fins al punt que la companyia, gràcies a un vestuari que caracteritza cadascun dels personatges i un guió subtilment moralista, crea una història nova a partir d'una de les faules més antigues. La idea del treball i de l'oci han evolucionat en tots aquests segles. I la música, part essencial del muntatge, s'encarrega també de fer joc amb aquesta evolució i de modernitzar, per dir-ho així, una trama que ve de lluny.El cas és que, a la vida animal, les formigues continuen tossudes com sempre, sense haver descobert, no diguem ja la jornada de vuit hores que actualment ja ha passat a millor vida, sinó ni tan sols la migdiada. I la cigala, per la seva banda —almenys el mascle perquè la femella mor aviat quan ha post els ous— manté la seva vocació insistent d'aspirant a contratenor de música contemporània a pesar que acostuma a guanyar-se l'antipatia de qui ha de suportar-ne el brogit eixordador, sobretot en hores caloroses d'estiu.La faula en versió teatral mostra una secció de formigues que es prepara físicament i mentalment per guanyar la competició de les més treballadores del formiguer. Però hi apareixen també els pugons —aliment bàsic de les formigues—, la cigala coprotagonista de la història, una mosca poca-solta i una aranya elegant, una mena de reina negra —a pesar de la capa vermellosa— que només aspira a augmentar la seva collita de víctimes a la teranyina.La cigala farà amistat amb una de les formigues, que té la temptació de fugir del ramat i descobrir què hi ha més enllà del formiguer i que, després de sentir els cants de la cigala, vol també provar sort en l'art de la música. Però la traïdoria al grup es paga cara. I mentre la cigala ronda pel formiguer perduda com un peix fora de l'aigua, la formiga tampoc no aixeca el cap fora del seu cau.Dels fracassos dels dèbils, sempre hi ha el poderós que se n'aprofita. I això és el que intenta fer l'aranya reina proposant que cigala i formiga facin duet i muntin una productora de concerts perquè així, com més clientela tinguin, més possibilitats tindrà ella d'atrapar insectes a la seva teranyina.Com es veu, la versió teatral s'allunya i amplia les possibilitats de la faula original. Avui, l'art ja no és considerat un mal menor propi de bohemis i dropos sinó una possibilitat professional i de prestigi. I la força del treball no es pot dir que visqui el seu millor moment de reconeixement social. Els papers de la faula s'han capgirat, sobretot a partir que l'oci s'ha consolidat, des de la segona meitat del segle XX, com una font de realització personal. (...)

La Susanna Rubio, ànima i intèrpret única de la companyia, armada d’un senzill carro, un enorme arbre i tot el seu encant i ‘savoir fair’ teatral i titellaire es disposa a explicar-nos la faula de La cigala i la formiga. És la història de la cigala que ganduleja i després es sorprèn que no té per passar l’hivern: ni casa, ni menjar. Ella, que tan se’n burlava dels treballadors animalons del bosc, perquè trafegaven sense descans tota la primavera i l’estiu, preparant-se per l’època de fred i escassedat! Ella, que en canvi gaudia del sol i l’escalfor, de les flors i la música… en fi, com diríem avui, que vivia el moment! Una faula per als més petits, i que només els adults comprenen en tota la seva dimensió. En uns 40 minuts aproximats, la jardinera Flora, ens presenta els simpàtics personatges que desfilen pel pany de bosc on hi ha un enorme cirerer: la cigala Gala, la formiga Miga, l’abella Bella i el ratolí Serafí amb el seu fillet. Tots intenten explicar-li a la cigala que gaudir i reposar està bé, però que quan ve l’hivern, si no has fet aplec de prou menjar… pots passar-les magres. De tota manera, en aquesta versió, per sort hi ha una ànima disposada a ajudar-la, sempre i quan s’adoni de les teves errades. A destacar la música de Vivaldi, Les Quatre Estacions, que posen fons sonor al pas del temps i els canvis en el bosc. Aquest, està representat per un enorme arbre, que també va canviant davant dels nostres ulls, i que és un més dels protagonistes de la història, tot i no parlar. Una història explicada de forma pausada, però mai lenta, plena d’encant, en constant comunicació amb els espectadors (que divendres passat omplien el teatre), i que resulta especialment indicada per a infants entre els 2 i els 6 anys, com en l’altre espectacle de la companyia En Patufet. Molt i molt recomanable si voleu anar-hi amb nens i nenes d’aquesta edat. Ah, i sense renunciar a senzills i sorprenents gags que fan les delícies també els pares i mares (i avis, i…)

Un carret convertit en jardí, un arbre gran que és un cirerer i una noia (actriu-titellaire), que és la jardinera Flora, que va donant vida a la cigala Gala, la formiga Miga, l´abella Bella i el ratolí Serafí i el seu fillet. El fil musical que va marcant les escenes és Les Quatre Estacions de Vivaldi. Com diu la faula, la cigala viu al dia, sense pensar que desprès de l´estiu vé l ´hivern. Diversos personatges li fan veure que cal ser previsor i que la seva actitud li pot portar greus problemes més endavant. Escenificada de forma tranquil.la i intimista però amb bon ritme. Dirigida molt especialment als nens i nenes de 2 a 6 anys, si bé els més grandets i els pares ho segueixen també amb interès. Un espectacle ple d´encant, que li dona a la faula un final més dolç i solidari, sense deixar de banda que cal reflexionar i cal ser previsor. Susanna Rubio ve del camp del teatre. Actriu amb llarga experiència (Companyia Catacrac) i també titellaire experta (Les tres bessones i el señor Gaudí, amb la Companyia Per Poc), va crear la seva pròpia companyia el 2012, desprès de ser mare i amb el nom de La Petita Brownie, recordant els desitjos de quan estava embarassada. La cigala i la formiga és el seu primer muntatge, que no ha deixat de representar arreu (aquest estiu va ser programat a Titirilàndia, Festival d´Estiu al Teatret del Parc del Retiro a Madrid). El segon espectacle que també està en gira és una deliciosa versió del Patufet i ja està preparant un de nou amb en Santi Arnal, director de la Companyia Per Poc, amb qui ja va col.laborar anteriorment. Desprès de les actuacions a la Sala Atrium, té previst el mes de noviembre tornar al teatret de La Puntual (del 22 al 24 de novembre).Un espectacle molt adient per iniciar els nens petits en el món teatral i dels titelles.