La Susanna Rubio, ànima i intèrpret
única de la companyia, armada d’un senzill carro, un enorme arbre i tot
el seu encant i ‘savoir fair’ teatral i titellaire es disposa a
explicar-nos la faula de La cigala i la formiga.

És la història de la cigala que ganduleja i després es sorprèn que no
té per passar l’hivern: ni casa, ni menjar. Ella, que tan se’n burlava
dels treballadors animalons del bosc, perquè trafegaven sense descans
tota la primavera i l’estiu, preparant-se per l’època de fred i
escassedat! Ella, que en canvi gaudia del sol i l’escalfor, de les flors
i la música… en fi, com diríem avui, que vivia el moment! Una faula per
als més petits, i que només els adults comprenen en tota la seva
dimensió.

En uns 40 minuts aproximats, la jardinera Flora, ens presenta els
simpàtics personatges que desfilen pel pany de bosc on hi ha un enorme
cirerer: la cigala Gala, la formiga Miga, l’abella Bella i el ratolí
Serafí amb el seu fillet. Tots intenten explicar-li a la cigala que
gaudir i reposar està bé, però que quan ve l’hivern, si no has fet aplec
de prou menjar… pots passar-les magres. De tota manera, en aquesta
versió, per sort hi ha una ànima disposada a ajudar-la, sempre i quan
s’adoni de les teves errades.

A destacar la música de Vivaldi, Les Quatre Estacions, que posen fons
sonor al pas del temps i els canvis en el bosc. Aquest, està
representat per un enorme arbre, que també va canviant davant dels
nostres ulls, i que és un més dels protagonistes de la història, tot i
no parlar.

Una història explicada de forma pausada, però mai lenta, plena
d’encant, en constant comunicació amb els espectadors (que divendres
passat omplien el teatre), i que resulta especialment indicada per a
infants entre els 2 i els 6 anys, com en l’altre espectacle de la
companyia En Patufet. Molt i molt recomanable si voleu anar-hi amb nens i
nenes d’aquesta edat. Ah, i sense renunciar a senzills i sorprenents
gags que fan les delícies també els pares i mares (i avis, i…)