Marta Barceló (Zona inundable, Abans que arribi l’alemany, Tocar mare, remor) ha descrit mitja dotzena de càpsules. Són contes de veus anònimes que expliquen situacions que molts podríem haver viscut, O conviscut. El mèrit de la proposta és que s’explica a cau d’orella des d’unes estacions quasi immersives. La proposta juga a forçar coneixences per parelles.

Si a Cases, hi ha un codi que convida a participar-hi, ara l’acció va molt més dirigida (a excepció de l’enquesta per trobar amor cibernètic que ja augurava Miguel Ríos als anys 80) i juga amb dispositius que plantegen solucions diverses per a cada petita història.

La calidesa augura que hi ha un fil vermell, una mena de connexió astral en què el conductor de camió que viatja a Manchester coincideix amb l’àvia que té por quan se’n van les llums de l’escala; amb les amigues, que ja àvies, decideixen anar a viure juntes. Hi ha un amic invisible que els convoca des de l’armari del rebost. I la mare ho segueix a distància. I l’espectador somriu la tendresa que respira aquest submón tan íntim i tant universal alhora, ressona al Delicades de T de Teatre. En el viatge als objectes d’antiquaris, o dels Encants, o de la calaixera de l’àvia (com el Passatge d’Albert Coma) hi ha un reguerot de vida, de nostàlgia que convida a abraçar i conversar amb els visitants de la sessió.

Preciós. Quan una papallona surt volant de Manchester, a Catalunya… una parella de desconeguts s’atreveix a conversar calmosament prenent una beguda al bar del teatre, gràcies a unes misterioses entrades amb flaire de cine antic…