La Berta i el seu robot

Un senzill i a l´hora aconseguit espectacle que, jugant amb la realitat i la fantasia, ens parla de la necessitat de tenir amics, la necessitat de compartir, de l´importància de poder ser i estar amb els fills, de dialogar amb ells, de respondre les seves preguntes, de deixar-lis marge per anar edificant el seu món (no tots és com l´adult ho veu). Partint d´un conte d´Esteban Martín (Barcelona, 1956), editat amb el títol En Ricard i el seu robot  (Edicions Edebe, 1998), la directora i dramaturga Lidia Linuesa, n´ha fet i portat a l´escenari una acurada adaptació, canviant de sexe al protagonista i afegint-li un toc musical, amb músiques, cançons i coreografies. Un espectacle adreçat especialment als nens i nenes entre 4 i 8 anys, que es segueix amb interès i simpatia també pels adults i per nens de més edat (jo vaig poder-ho comprovar amb el meu net, que té 9 anys bastant madurs i que s´ho va passar d´alló més bé). Part important de l´èxit de l´espectacle és l´interpretació de l´actriu Marta Fíguls, actriu i ballarina amb amplia experiència de treball amb nois i noies i diplomada en magisteri, que des de l´inici estableix un vincle d´empatia amb els espectadors. Al seu costat el ballerí-coreògraf i actor Lluís Garrido i posa el just contrapunt interpretant primer al fonedís pare, més preocupat pels seus invents que en dedicar-li temps a la filla, i a continuació al simpàtic i polifacètic robot que la Berta s´ha inventat com a company de jocs i confidències. Destaquem l´encertat vestuari del robot, que ens recorda l´icona de la marca de neumàtics Michelin passat per l´era “tecno-cyber-lògica”, obra de Leo Quintana i el bon i conjuntat us de tots els diversos elements escènics, l´escenografía (Eloi Linuesa), les coreografíes (jazz, tap dance, claqué, amb toc acrobàtic inclòs (Lluis Garrido), la música i les cançons (Marc Sambola, amb lletres de les cançons de la directora Lidia Linuesa i interpretació en off d´Anna Extremera) i les animacions audiovisuals, sobre la pantalla del fons de l´escenari, de Miquel Teixidor.  Una nou i encertat espectacle de Lazzigags Produccions, la companyia i productora que van crear a finals dels anys 90, els actors Miquel Agell i Lidia Linuesa, recuperant aquell històric Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet, que va estrenar-se al mateix Jove Teatre Regina, el 1999. Des de llavors han portat a terme una interessant i destacada trajectòria com a companyia i productora, escola de teatre i coordinadors de campanyes de teatre a les escoles i instituts. Entre els seus espectacles destaquem els musicals familiars en format gran : Pippi Langstrump, Tom Sawyer detectiu i Sherlock Holmes i el club dels pelrojos. Els tres funcionant encara. En l´apartat de teatre per a joves la magnífica versió de l´obra de l´autor alemany Lutz Hübner, Reacció, sobre el bulling a les aules i la violencia exercida per un alumne sobre la seva professora, amb una magnífica interpretació de Lidia Linuesa, en la seva faceta d´actriu.  En l´apartat de teatre per a adults dos excel.lents espectacles musicals que estan entre els millors del teatre independent dels darrers anys : Ojos verdes i Le llaman Copla, ambdues en col.laboració amb La Barni Teatre. Per saber-ne mes : www.lazzigags.cat  i www.teatrealesescoles.org ,

La companyia Lazzigags ha elaborat un muntatge que, d'acord amb els interessos actuals dels espectadors als quals s'adreça, combina la interpretació, la música, la coreografia, l'animació, les projeccions i els elements d'atrezzo que —ara que s'acosten novament els Reis— recorden una d'aquelles joguines que qualsevol criatura voldria tenir ni que no l'hagués demanada a la carta.En un moment que els robots, segons diuen, ja gairebé estan a punt de conviure amb tots nosaltres, la fantasia del conte, que el seu autor, Esteban Martín (Barcelona, 1956) va publicar ja fa uns anys a l'Editorial Edebé amb el títol 'En Ricard i el seu robot' i amb il·lustracions de Violeta Monreal, pot semblar que ja no sigui tan fantàstica com les regles del gènere ens han transmès de generació en generació.Tot i així, l'adaptació de Lazzigags, amb lletres originals i dramatúrgia de Lídia Linuesa, que també dirigeix l'espectacle, manté encara aquella atmosfera entre realitat i fantasia, sobretot quan, al costat de la protagonista —canvi de sexe en aquesta adaptació—, filla d'uns pares amb manetes d'inventor, aconsegueix fabricar un robot només amb uns quants artilugis d'entre els que guarda en el seu carretó de joguines. (...)