La companyia Lazzigags ha elaborat un muntatge que, d’acord amb els interessos actuals dels espectadors als quals s’adreça, combina la interpretació, la música, la coreografia, l’animació, les projeccions i els elements d’atrezzo que —ara que s’acosten novament els Reis— recorden una d’aquelles joguines que qualsevol criatura voldria tenir ni que no l’hagués demanada a la carta.

En un moment que els robots, segons diuen, ja gairebé estan a punt de conviure amb tots nosaltres, la fantasia del conte, que el seu autor, Esteban Martín (Barcelona, 1956) va publicar ja fa uns anys a l’Editorial Edebé amb el títol ‘En Ricard i el seu robot’ i amb il·lustracions de Violeta Monreal, pot semblar que ja no sigui tan fantàstica com les regles del gènere ens han transmès de generació en generació.

Tot i així, l’adaptació de Lazzigags, amb lletres originals i dramatúrgia de Lídia Linuesa, que també dirigeix l’espectacle, manté encara aquella atmosfera entre realitat i fantasia, sobretot quan, al costat de la protagonista —canvi de sexe en aquesta adaptació—, filla d’uns pares amb manetes d’inventor, aconsegueix fabricar un robot només amb uns quants artilugis d’entre els que guarda en el seu carretó de joguines. (…)