Kujira

L’espectacle es construeix en el navegar -sobre rodes- d’una preciosa criatura marina: una cria de balena blava. Kujira és el nom d’aquesta cria de balena que va començar la seva singladura el desembre de 2020, seguint el passos de Hathi -l’elefant que va donar nom a l’espectacle itinerant creat el 2017 per Joan-Andreu Vallvé i el Centre de titelles de Lleida. La criatura, de gran volum, sorprèn per la seva mobilitat i els efectes d’aigua que l’acompanyen, mentre ens commou per la fragilitat de la seva estructura i dels materials. Una fragilitat que lliga perfectament amb el missatge que es vol transmetre: Kujira és un crit d’alerta sobre la fragilitat de l’ecosistema marí i, conseqüentment, sobre l’emergència climàtica. Bernat Vallbé -director de l’espectacle- ha creat una música de ressò oriental per acompanyar el deambular de la balena, manipulada per tres titellaires. Les veus en off de Pau Guillamino i Clara Olmo ens il·lustren en la delicada situació d’aquest éssers que han esdevingut mitològics. Un espectacle de gran bellesa plàstica, on cada detall està clarament triat per servir al joc teatral. Kujira atreu al seu voltant a grans i petits amb el seu navegar majestuós i deixa una estela de consciència ecològica al seu pas. Sap greu, però, que les restriccions pandèmiques l’hagin allunyat del Carrer del Migdia -el seu espai “targarí natural”- i l’hagin “tancat” dins Ciutat Piscina abreujant el seu recorregut. Malgrat això, s’ha de reconèixer el gran esforç de la Fira per conservar el seu esperit "de carrer" en crear els diferents espais perimetrats, oferint-nos allí tota mena de sorpreses. 

Fira Tàrrega ha jugat una mala passada a la balena Kujira. Perquè, tot i que li ha reservat la Ciutat Piscina per a exhibir-se, ha deixat massa al descobert com els espectacles itinerants no poden tenir trama, ni personatge, ni evolució de gaire res. I és que si tinguérs una història seria impossible seguir-la si no fos perseguint-ho (i això en una cavalcada de Reis, posem per cvas, és inviable). Kujira és el segon animal articlat de grans dimensions que volta pels carrers. al 2017 ja van presentar Hathi, uin elefant parsimoniós que atenia les demandes dels joves que l'acompanyaven (i l'empenyien, és clar). Ara, en un espai semitancat que la canalla segueix en un itinerant (fet inusual) ensenya les dificultats de la maniupulació alhora que ensenya les costures perquè no té una dramatúrgia que li aporti plecs o personatges amb els que conviure amb l'animal.Una balena té nul·la connexió amb l'humà (si no és per la novel·la de Moby Dickj i no és pas un motiu massa reconfortant per cap dels dos mamífers). De fet, la mítica balena ja ha sorgit en altres contes perquè hi porta implícita l'aventura. La mateixa companyia del Centre de Titelles de Lleida té en repertori On vas, Moby Dick? Eudald Ferré també en va fer una aproximació a La "petita" Moby Dick. I, ja fa un grapat d'anys, el Teatre Lliure convidava a entrar per les entranyes del teatre tot perseguint aquesdta balena,amb una escenografia de Frederic Amat (Moby Dick, un viatge pel teatre).Aquest mamífer remou la cua amb elegància i no s'està de treure fum per respirar i, puntualment aigua de la boca. és un animal de bartegar calmat, com l,'elefant i no spestà per corregudes. Durant el trajecte els del Centgre de titelles de Lleida procuren explicar la importància de reciclar i no malmetre el Medi Ambient. Quan el mar es transforma en un abocador l Vida es fa agònica i se'n ressenteix tot l'ordre de la Natura.