Fira Tàrrega ha jugat una mala passada a la balena Kujira. Perquè, tot i que li ha reservat la Ciutat Piscina per a exhibir-se, ha deixat massa al descobert com els espectacles itinerants no poden tenir trama, ni personatge, ni evolució de gaire res. I és que si tinguérs una història seria impossible seguir-la si no fos perseguint-ho (i això en una cavalcada de Reis, posem per cvas, és inviable). Kujira és el segon animal articlat de grans dimensions que volta pels carrers. al 2017 ja van presentar Hathi, uin elefant parsimoniós que atenia les demandes dels joves que l’acompanyaven (i l’empenyien, és clar). Ara, en un espai semitancat que la canalla segueix en un itinerant (fet inusual) ensenya les dificultats de la maniupulació alhora que ensenya les costures perquè no té una dramatúrgia que li aporti plecs o personatges amb els que conviure amb l’animal.

Una balena té nul·la connexió amb l’humà (si no és per la novel·la de Moby Dickj i no és pas un motiu massa reconfortant per cap dels dos mamífers). De fet, la mítica balena ja ha sorgit en altres contes perquè hi porta implícita l’aventura. La mateixa companyia del Centre de Titelles de Lleida té en repertori On vas, Moby Dick? Eudald Ferré també en va fer una aproximació a La “petita” Moby Dick. I, ja fa un grapat d’anys, el Teatre Lliure convidava a entrar per les entranyes del teatre tot perseguint aquesdta balena,amb una escenografia de Frederic Amat (Moby Dick, un viatge pel teatre).

Aquest mamífer remou la cua amb elegància i no s’està de treure fum per respirar i, puntualment aigua de la boca. és un animal de bartegar calmat, com l,’elefant i no spestà per corregudes. Durant el trajecte els del Centgre de titelles de Lleida procuren explicar la importància de reciclar i no malmetre el Medi Ambient. Quan el mar es transforma en un abocador l Vida es fa agònica i se’n ressenteix tot l’ordre de la Natura.