No és gens senzill
aixecar un espectacle del no res. Ni que es tingui una “bona història” per
explicar, ni que es compti amb molts mitjans per fer-ho. Aquí rau la màgia del
teatre: a vegades una història petita, una vivència personal explicada de forma
senzilla i amb escassos recursos pren de sobte una gran volada. Això és Joana
2015 una gran llevantada d’emocions. La Joana ens porta de la mà Al país de
l’olivera (Obrint pas, Coratge, 2011). Des de Montaverner, en el centre de la
Vall d’Albaida, ens convida a una intensa passejada pel país de la infantessa: l’única
pàtria certa. En un escenari desproveït de referencies locals i farcit d’elements
d’atrezzo que contribueixen a la localització temporal (en una mena de
no-temps), la Joana empren el seu vol. Perquè el lloc on ens porta la Joana no
es tant un espai geogràfic com imaginari; una construcció feta amb retalls de
realitat, com ho testimonien les imatges que apareixen en el monitor: nenes
vestides de Primera Comunió, escenes de platja… Des d’allí la protagonista
sortirà a enfrontar-se amb els exèrcits del mal, una lluita que esdevé un ritus
de pas per arribar a un altre temps, una altra edat. El conte -farcit d’elements
mítics- és més que un monòleg intern, més aviat es tracta d’un diàleg amb la
música i els sons que, dins l’escenari ens proporciona, Javier Gamazo. El
trenat de la història ve de la mà del dramaturg i director Pablo Ley; una
filigrana textual que lliga el mite de Joana d’Arc y la història de Raquel
Ferri, amb subtils complements de la Alicia de Lewis Carrol i de la Santa de
Brecht. Ley dirigeix a quatre mans amb Ester Villamor, una Raquel Ferri enorme i
valenta que suma a la seva prodigiosa ingenuïtat, una paradoxal maduresa
escènica y un ús fascinant de la parla. El gran Rolan Barthes parlava de les
qualitats sonores de la llengua y afirmava: Tota relació amb la veu és una
relació amorosa. Potser és això el que ens enamora de Raquel Ferri i el què ha
encisat a la Jove Kompanyia del Lliure de la que formarà part a partir de la
propera temporada.