CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Pintar el món mentre es lluita contra el mal
Publicat el: 11 de juliol de 2016
CRÍTiCA: Joana 2015. Batalla campal
Joana 2015 Batalla Campal neix de l’encontre entre el dramaturg Pablo Ley, la directora Ester Villamayor, el músic Javier Gamazo i l’actriu Raquel Ferri. Sense trampa ni cartró; o sí, amb tota la força de la mentida teatral i el cartró necessari per crear una espasa que lluitarà contra tots els mals del món. No s’hi posa per poca cosa aquesta colla, que han volgut imaginar una faula sobre una possible Joana d’Arc contemporània.
El mite de la jove mística francesa és la base d’un únic personatge protagonista, que també té trets de l’Alícia de Lewis Carroll i de Kiki, l’aprenent de bruixa d’Hayao Miyazaki. Però sobretot és l’encarnació de la Joana del poble de Montaverner allà a la Vall d’Albaida, un huracà interpretatiu que es diu Raquel Ferri. (…)
L’espai escènic és una mena de joc de la xarranca farcit d’objectes: d’infantesa (per exemple una joguina que és un conill de peluix) i de paisatge (com ara unes taronges). Es tracta d’un tipus d’atrezzo triat de manera molt curosa i que potencia l’objecte, no només com a tret físic del personatge sinó també sentimental. (…)
La direcció de Ley i Villamor és àgil i delicada alhora i amb un ritme creixent que atrapa el públic. (…) És el primer cop que veiem Raquel Ferri Moscardó a escena. El seu nom quedarà lligat per sempre al de Joana i la seguirem de ben a prop en la seva nova batalla: l’aventura de formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Joana 2015. Batalla campal
TÍTOL CRÍTiCA: Una gran llevantada d’emocions
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8