La Flyhard no
s’està de res, fins i tot ha muntat un musical en el seu petit escenari. L’eclèctic
Marc Rosich, prou avesat a l’òpera de butxaca i Clara Peya, la compositora tot
terreny, renoven la complicitat que establiren a Renard o El llibre de les
bèsties (2016) per presentar-nos una comèdia lleugera sobre tripijocs polítics
amb una deriva cap el thriller gore. Amb música gravada en estudi i cançons
interpretades en directe, Jacuzzi és una comèdia sobre l’actualitat política,
on els assumptes privats corren el risc de fer-se públics i es fan surar les
contradiccions inherents als humans. En la línia del cinema de Hollywood, l’anècdota
va sobre les relacions íntimes entre l’alcaldable d’un partit d’esquerres i la
cap de campanya del seu rival de dretes. Àngela Amat s’està fent instal·lar un
jacuzzi d’alta gama a la cambra de bany, a instàncies de la seva parella
secreta, la “fashion víctim” Agnès Amic. Una cara frivolitat que no hauria de
traspassar els murs de la llar. L’instal·lador té una informació privilegiada
que està disposat a fer servir en benefici propi. La comèdia, tendent a
l’astracanada, es desenvolupa en el bany horrorosament “cuqui” de l’Àngela. Tan
insubstancial  com circumstancial, la
funció no passa de ser un simple entreteniment que, entre cites cultes i gags
tècnics, fa passar l’estona. Això no desmereix les interpretacions de Laia
Alsina (Agnès Amic) i Antònia Jaume (Àngela Amat) i un fantàstic Oriol Guinart
en el paper de Ramon, l’instal·lador.