Si una cosa es fa evident, a l’últim
espectacle de Lali Ayguadé, és que la coreògrafa es mostra rigorosa i reflexiva
a l’hora de convertir un detall en la màxima expressió d’un sentiment.

Saber arribar a l’essència d’un sentiment a
través del gest no és cosa fàcil i Ayguadé ho aconsegueix quan posem la lupa
sobre petits fragments sigui un solo, un duo o un grup de més persones, però
quan la valoració obre el prisma cap a una visió global del muntatge, aquest
pateix d’una extrema densitat, de pujades i baixades d’interès que entorpeixen la
comprensió d’un contingut amb trets surrealistes i excessivament hermètic.  

De totes maneres, IUanMI, el segon muntatge de gran format de la coreògrafa, que
forma part d’una trilogia sobre la transformació,  és una obra notable i solvent que transcorre en
un tanatori, en un espai que acull l’evolució d’unes persones que pateixen la pèrdua
d’un ésser que ara es viu gràcies a la memòria dels que el ploren.

Una metàfora presideix l’escenari: una gran
tela penjada en forma circular des del sostre permet delimitar un espai
interior i exterior, i així subratlla les diferents emocions dels quatre
protagonistes, dos homes i dues dones que reaccionen amb crits, plors, rialles,
faules  i absurditats davant la mort.  

L’obra, d’evident caire teatral, explora el
tall que hi ha entre les emocions i l’actitud, entre allò què és real i què és
imaginari. I aquest discurs transcorre no tan sols a través del moviment, sinó
que també, mitjançant diversos elements, com per exemple un telèfon, una petita
llum i unes grans plantes, que provoquen reacciones futures.

Aquest món de dol és embolcallat per una excel·lent
composició musical, autoria de Josep Baldomà, 
rica en melodies i efectes sonors, així com per la hipnòtica presència i
matisada interpretació que realitzen Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier,
Marlène Rostaing i Diego Sinniger de Salas, que en escenes es mostren altament brillants
com per exemple la que s’amaguen darrere les plantes, en la que els quatre es
mouen abraçats mentre reivindiquen el benefici de compartir i “d’estar juntets”,
i la que ballen com possessos al ritme de música disco.