Mal Pelo balla amb unes coordenades, aparentment, antagòniques. Té una vessant freda, de ballar el buit mirant molt endins de l’ànima i una altra emocional que l’entronca amb la natura i el contacte (els troncs pelats, evoquen a una natura estilitzada, formen part del seu paisatge). Amb el contrapunt de Bach, han sabut fusionar molt bé el quartet de cant i el de corda deambulant per un espai immens, quasi místic al Museu Marítim. La proposta (que és una recerca que trobarà ressò en el treball formal acabat al Mercat de les Flors, d’aquí uns mesos sota el títol de Highlands) permet veure cada detall en desplaçaments que es repeteixen, seguint l’enrevessat laberint compositiu, que sedueix per la seva harmonia i també per com va variant el pes musical entre cordes, i veus. Amb una orgànica decoració fet amb herbes seques (que recorden aquell Mazùt de Blai Mateu i Bèsties de Baró d’Evel, companyia resident al Mas Espolla dels Mal Pelo), per moments, els cantants semblen ser noves lectures del Papageno (La flauta màgica) de Mozart. El joc endiablat amb les notes de Bach deurien inspirar Mozart, mig segle més tard.

La nau barroca del Marítim, tota buida, amb les pedres de les parets i unes columnes de notable potència, casa molt bé amb l’univers sonor i també amb el transitar calmat del monjo que actua quasi de mestre de cerimònia. La disposició de la sala obliga a triar què es vol seguir (sigui una ballarina en espera calmada però intensa, sigui el cant o la interpretació musical o els amplis desplaçaments de la resta de la companyia). La transmissió que Maria Muñoz ha fet del seu solo de Bach a Federica Porello té un nou exercici amb la repetició de les dues intèrprets. Potser sense pretendre-ho capten el moviment i la memòria de de dos cossos com al darrer experiment de MozartNu de Iago Pericot, el 2008.

El treball de Mal Pelo és fet de xiuxiueigs (com el perfil del cavall projectat al mur del fons) i de crits (com el picar amb la destral el tronc amb ràbia). La música encomanadissa de Bach (també Àngels Margarit la va utilitzar a Back àback, per exemple) convida a ballar al públic. És una sonoritat aèria, àmplia, optimista que es diversifica per una àmplia gamma de colors musicals. Una petita festa per a privilegiats que convida a resseguir tot l’univers Bach de Mal Pelo en la propera constel·lació del Mercat de les Flors, al febrer vinent.