Charlie Rivel va convertir en art la seva habilitat per seure una cadira a tocar la guitarra. Una acció senzilla convertida en una coreografia surrealista era un dels seus grans trumfos. Al costat dels seus plors Uuuh!, tan carismàtics. Convertir els clowns en una mena d’investigadors és un altre corrent prou habitual en el circ clàssic. La companyia Express juga amb els tòpics dels detectius de pega que procuren resoldre un cas… (I s’acaba descobrint que els que són com un cabàs són ells mateixos). Més enllà del clown, com a 99 cm, hi ha un punt de risc a una notable altura i exercicis acrobàtics com la suspensió capil·lar (que per cert, és una paròdia que utilitza Masacrade.

El que mana són les ganes de jugar d’aquests dos artistes que són capaços de seguir cegament una fletxa com que ho faria amb un gp’s. Amb la particularitat que la fletxa, en realitat, marca una direcció però mai un destí. Els dos personatges queden atrapats mirant el dit i obviant que estan perseguint la lluna (i el dit és la pista per a abastar-la). En tot cas, és un espectacle distret, elegant, per al gran públic. Una peça que sempre serà una garantia d’èxit en programacions de tarda de festa major.

Són infal·libles, sí, però no per experimentar correctament la fórmula infal·lible, sinó perquè ho fan amb una intenció absoluta, amb una gestualitat precisa i estalviant al màxim la coreografia de moviments per destil·lar una acrobàcia constant aèria i fresca. Que no és poc.