Una nova Humanitat es convoca en aquest INK, on el vell lluita amb el jove per sobreviure incapaç d’entendre que la subsistència humana passa per l’evolució de l’espècie. Respira una mena d’angoixa com la de ARCAS 2020. De fet, el que necessita Papaioannou és fer un cop de timó a la seva estètica i virar cap a enfocar aspectes que poden emocionar els espectadors, sigui des de la bellesa o des de la lletjor, però que imprimeixen uns girs i un gest que vagin més enllà d’una narrativa fantàstica. Albert Sánchez Piñol a La pell freda, en realitat, fa tot un tractat sociològic que podria ser llum per a aquesta obra.

Avui, quan el que més preocupa d’un espectacle és la despesa d’aigua, és que ens trobem en què hi ha molt poc a agafar-se emocionalment. INK sembla fer un cant postapocalíptic, una mena de transformació de la humanitat que, ha retornat a l’aigua marina per sobreviure. Un pop és el seu company imprescindible per poder néixer i subsistir abans que no s’abandoni l’element líquid. El creador grec sembla atrapat en la seva pròpia imatgeria. La tinta s’ha remollit, està correguda com el rimmel als ulls de qui ha plorat, però que no exposa els motius.

Cesc Casadesús va presentar a Barcelona Papaioannou en el seu primer Grec (The great tamer, 2017). Va rebre una ovació al Mercat de les Flors. La segona visita, al 2021 (després de pandèmia), Transverse Orientation, ja va demostrar símptomes de quedar-se en una estètica dels cossos però amb un limitat univers narratiu. Les descripcions si tenen ànima al darrere, també són valides a l’escena però ja va fer aixecar la cella a més d’un seguidor. Ara, és la constatació pel seu encant estètic, amb un joc màgic amb l’aigua i les capes de plàstic que, com si fossin escates d’un rèptil afloren petites fuites sorprenents, cert. I el plàstic que cobreix tota la càmera negra multiplica en milers de llums concèntriques.

Aquesta nova incursió de Papaioannou podria tenir els mateixos efectes però interessar i angoixar l’espectador en el seuu quadre quasi expressionista de blanc i negre. Però falten elements de profunditat dramatúrgia que coincideixen amb els de la complexitat estètica. Cal que s’equilibrin perquè el públic (no només els fans) vegi compensat la seva expectativa. Ara la pell que exposen és massa freda, no reacciona amb pell de gallina.