Informe per a una acadèmia

El versàtil Ivan Benet s’enfronta a l’Espai Lliure, fins a l’1 de juny, al difícil repte d’encarnar el simi-home d’ Informe per a una Acadèmia, de Kafka. El actor s’ha implicat a fons a donar un enfocament propi a l’obra de Kafka. La seva immersió en aquest conte amarg és completa. El llenguatge, la mímica, les accions i gestos utilitzats per narrar la peripècia vital del mico que es converteix en humà tenen tant magnetisme que l’espectador s’identifica des del primer moment amb les emocions que transmet aquest brillant exercici de transformació. Després d’haver estat alliçonat per arribar a tenir «l’educació mitjana d’un europeu», Peter el Roig acaba triomfant en el món de l’espectacle, opció que va escollir en comptes d’acabar en un zoo, i arriba a oferir una conferència sobre la seva evolució. Hi emergeix un fons de ressentiment per com és de forçada una situació que li impedeix ser tan lliure com era a la selva on va ser capturat.  La reflexió de Kafka adquireix un sentit profund en aquest truculent monòleg que aprofundeix en la decadència de la moderna humanitat. La magnífica escenografia i il·luminació, amb intel·ligents solucions per a cada situació, i la banda sonora amb música original de Sílvia Pérez Cruz, arrodoneixen un espectacle de molts quirats. 

Peter el Roig procedeix de la Costa d’Or, allà va ser capturat gràcies a una partida de caça de l’empresa Hagenbech, caçat quan s’acostava al riu a beure aigua. Dos escopetades van tombar-lo. L’una va encertar-li la galta, l’altra a sota el maluc. Després d’aquests trets incomprensibles, Peter el Roig es desvetlla dins una gàbia a l’entrecoberta d’un vapor camí d’Europa. I doncs, què fer? Aferrar-se als seus orígens o renunciar a tot entossudiment com a simi lliure per avenir-se al jou imposat? Si pot triar entre el parc zoològic o les varietés se’ns dubte que esmerçarà tot el seu esforç per anar a parar a les varietés, perquè el zoològic és una altra gàbia enreixada. Peter el Roig és simiescament llest, sap que l’única escapatòria real és, lamentablement, la humana, fer-se fonedís per imitació. Patètica i trista opció única. De fet, a Peter el Roig, no el sedueix gens ni mica imitar els homes, només els imita per intentar una escapatòria. De llibertat no en vol, no és pas un simi il·lús. Només vol una escapatòria.Potser creieu en aquell principi general segons el qual afirma que l’art imita la vida. En tot cas, deixeu-me exposar la història pel que fa a Informe per a una acadèmia. El 1912 l’Acadèmia Prussiana de les Ciències va establir a Tenerife un espai per experimentar amb les capacitats mentals dels simis. L’any 1917, Wolfgang Köhler, un dels científics d’aquest programa experimental, va publicar el monogràfic La mentalitat dels simis, on s’hi descriuen els experiments realitzats. En aquest monogràfic, el simi més avançat es diu Sultan. Uns mesos més tard, el novembre de 1917, Franz Kafka publicava aquest punxant i meravellós relat breu.Ara us prego que aneu aviat al Teatre Lliure, perquè allí, Peter el Roig, us ho asseguro, us posa al davant un mirall pertorbador. Per cert, que quan allà veieu en Peter el Roig us pot semblar veure aquest actor formidable que és l’Ivan Benet, però no us deixeu confondre, perquè, en tot cas, és ell qui s’assembla a Peter el Roig.

Digamoslo bien alto y sin más preámbulos: Ivan Benet es un actorazo. Para quienes, pocos sin duda, osen cuestionarlo que se acerquen al Espai Lliure. Tienen tiempo hasta el día 1 (bendita prórroga) para quedar hipnotizados por su deslumbrante performance en el monólogo de ‘Informe per a una acadèmia’, el magnífico cuento de Kafka sobre el simio que devino hombre para buscar una salida existencial, que no la libertad, después de ser atrapado por unos cazadores en la Costa de Oro. ¡Qué chulo! Es la primera idea que viene a la cabeza después de paladear un plato de altísima cocina teatral, de aquellos que convierten a la pequeña sala de Montjuïc en un impagable refugio para las emociones. Benet (protagonista, codirector y traductor), Xavier Ricart (director), Sílvia Pérez Cruz (música) y Jordi Queralt (autor de un escenografía tan luminosa como mágica) han puesto en pie un montaje de aquellos que deberían tener una larguísimo recorrido. Un traje de fondo de armario que Benet pudiera lucir cuando le apeteciera y hasta que se aburriera sin que le faltaran escenarios donde representarlo. El catálogo del intérprete de Vic abarca todos los registros posibles en un trabajo elaborado con el mimo del artesano, con la lucidez de una mente imaginativa y con la pasión de un enamorado del teatro. Bravo y sobresaliente.

Sens dubte, aquest Informe per a una acadèmia (F. Kafka, 1917) constitueix la graduació cum laudem de Ivan Benet. No només per signar la traducció, codirecció i interpretació d'aquest monòleg, si no també, i sobretot, per haver sabut escollir el material i l'equip artístic per portar a terme l'espectacle.  L'Informe per... és un dels cims de la literatura en llengua alemanya, un text de qui esdevé un virtuós retratista de l'angoixa de l'ésser humà contemporani. Kafka escriu l'Informe... en el tram final de la Gran Guerra. Ivan Benet, gairebé un segle més tard, ha traduït aquesta particular conferència per a acadèmics des de l'actor que sap de la paraula precisa per a ser dita. Ha respirat el text des de la seva reelaboració primera. També ha sabut sotmetre's a la mirada externa de Xavier Ricart (codirector), transitar l'extraordinària arquitectura escenogràfica de Jordi Queralt i acotxar-se amb l'espai sonor concebut per Sílvia Pérez. L'informe que havia d'esdevenir una conferència sobre la "vida de simi" de Peter el Roig (capturat a Costa d'Or cinc anys abans de pronunciar el seu discurs), acaba sent un extraordinari relat de la "metamorfosi" que el fa humà -o tan humà, si més no, com "un europeu que ha rebut una educació mitja"-. Peter el Roig, que ha estat ensinistrat per divertir el públic de fira, sap distingir entre allò que és ridícul i el que és patètic. Balla per divertir i canta cançons a les que ell mateix ha posat lletra. La humanització del mico es presenta com la única sortida per a l'animal captiu i no pas com un acte de llibertat. Kafka ha tocat el moll de l'os i Ivan Benet ens ho demostra en un espectacle magistral.

Un mico donant una conferència davant d’il·lustres acadèmics. Tota una metàfora. O una ironia. O una crítica ferotge que va escriure Kafka en forma de monòleg el 1917. Gairebé un segle després, és Ivan Benet qui ens relata les emocions i els sentiments de Peter el Roig, un simi capturat en la Costa d’Or quan corria a beure aigua. Cinc anys més tard, buscant una sortida a la seva situació, ha esdevingut tot un home, intel·ligent i elegant. Allunyat de la llibertat salvatge (total, autèntica) de la seva vida simiesca, Peter haurà d’escollir entre la sortida o la “llibertat” (entre cometes perquè parla de la llibertat humana, concepte que no li acaba de quadrar). Tria, doncs, la sortida, que passava per imitar els humans. A poc a poc, des de beure d’una botella o fumar en pipa fins a parlar, llegir, pensar i fer encaixades de mans, el simi es va allunyant de la seva natura animal (lliure?) per “assolir l’educació mitjana d’un europeu”. I arribar a la conclusió (una de les infinites a les quals podem arribar) de que “per mostrar la veritat cal espolsar-se les bones maneres”. Tot , en el muntatge, és captivador: des dels jocs de llums i la genial escenografia, composada per taulons de fusta pels quals es passeja el conferenciant i, obrint trapes, construeix la gàbia en la qual va viatjar, ens dóna lliçons en una pissarra, actua en un espectacle de varietés (sempre millor opció que acabar en un zoo)... Des de l’escenografia, dic, fins a la interpretació del codirector, traductor i actor de l’obra, Ivan Benet. Des del principi deixa anar gestos simiescos, imperceptibles, potser: un braç que es gronxa, un nas que olora, una boca que s’obra un gra massa, sense perdre l’elegància ni la intel·ligència que ha adquirit en un lustre. Després es deixa portar per rampells totalment simiescos quan rememora la seva metamorfosi. Llavors se sent la veu de la Sílvia Pérez Cruz que ens canta en alemany i, com qui diu, a cau d’orella. I ens atrapa, esclar. Com tota l’obra.