Què és la llibertat? Tal i com ho veu el cèlebre mico de Kafka que ha
deixat arraconats els seus hàbits més bèsties per tal d’esdevenir un humà amb
totes les de la llei, la mitificada llibertat no ve a ser altra cosa que
l’exercici de saber sobreviure triant amb resignada elegància aquelles opcions
que resulten menys doloroses. Això, assumint que pel camí haurem de renunciar a
moltes altres opcions que potser fins i tot tenen més a veure amb les pròpies
arrels i desitjos. A diferència del que passa amb altres versions escèniques
del text centrades en el conflicte  entre
l’antic animal i el nou ésser humà que es mou dins de  Peter el Roig, el magnífic espectacle que ara
ens presenta Ivan Benet  ( motor inicial
d’un muntatge que co dirigeix mà a mà juntament amb Xavier Ricart, i que
interpreta de forma sensacional ) es centra en aquesta gran paradoxa kafkiana:
Peter el Roig només pot assolir la seva limitada llibertat vigilada renunciant
alhora a la seva veritable llibertat. I no cal ni dir fins a quin punt això fa
que el simi sembli més que mai un dels nostres. Benet i Ricart trenquen les
convencions de la conferència clàssica que recull l’original per situar-nos en
un notable espai escènic ple de sorpreses latents: sota l’austeritat de la
tarima del conferenciant s’amaga un món de records, pors, i ampolles d’aquells
vins i licors que, com cantava el 
Sinatra de “One for My Baby,(And One More for the Road)”  ajuden a seguir el camí solitari que condueix
a la desolació. Benet, amb l’ajut de l’inspirat acompanyament musical de Sílvia
Pérez Cruz, transforma Peter el Roig en un crooner lleugerament simiesc,
elegantment resignat a les seves renuncies de supervivent.