La idea és bona, es podria dir que molt bona:
reunir en un mateix espectacle música
per a cobla, dansa urbana i contemporània, i música electrònica a càrrec d’un
dj. A més a més, el risc que comporta aquesta barreja de gèneres es pot sumar
com un valor afegit, alhora que l’aventura
desperta expectatives, sensació sempre engrescadora i estimulant.

La Kulbik Dance Company, la cobla Sant
Jordi-Ciutat de Barcelona i el dj Mario Nieto, són els responsables de l’autoria
i interpretació d’aquest espectacle, que fent referència al seu títol, In Somni, ens introdueix en un món oníric
d’ imatges visuals i sonores que reuneix
tradició i modernitat.

Però aquesta proposta, que en un inici pot
arribar a il·lusionar, va decau a mesura que avança el muntatge per un motiu molt
evident: la diferència que existeix 
entre el bon nivell artístic de la Cobla Sant Jordi i de Mario Nieto, i els
integrants de la Kulbik Dance Company, sis ballarins plens de voluntat, entrega
i energia, però situats a un nivell que voreja
l’amateurisme i els
allunya de la categoria dels seus companys d’escena. Si bé la irregularitat que provoca aquesta desigualtat
no recau tota sobre ells, sinó que un guió fluix que cau en criaturades i  en una desfilada de situacions i personatges
típics i tòpics no ajuda a subjectar bé l’obra, com tampoc ho fa la coreografia
de Kanga Valls,  pel fet que el llenguatge
gestual no està al nivell ni té el to que
exhibeix la música. Els passos de la
dansa urbana són massa bàsics i reclamen figures de més risc i nervi, mentre
que el vestuari poc ajuda a situar-nos en l’ambient urbà.

La satisfacció de veure aquest
espectacle arriba a través de l’excel·lent interpretació, amb desplaçaments
escènics inclosos, que executa la Cobla Sant Jordi de sardanes i músiques
tradicionals com, per exemple, la Santa
Espina i Baixant de la Font del Gat.
També s’aplaudeix el treball que realitza Mario Nieto amb la música electrònica
i per la seva habilitat en manipular i distorsionar melodies.