Impro Sharana

Hi ha artistes d'arrel, que el seu talent va acompanyat del dels seus pares, que també són artistes. Sovint, s'alarma del perill d'un jove músic que vulgui seguir la carrera dels pares. Perquè sempre durà la llosa al capdamunt. Ferran Savall ha sabut teixir una carrera paral·lela a la de Jordi Savall (i de Montserrat Figueras) i sempre buscant el moment d'escalf, de les abraçades entre els col·legues. Aquesta gent, dèiem, que ha estat envoltat de la cultura més selecte si troben la motivació de dedicar-s'hi juguen amb moltes passes d'avantatge. Perquè, d'entrada, coneixen de manera natural molts artistes i fills d'artistes que beuen de la mateixa passió. Ferran Savall ha construït amb Shantala Shivalingappa i una colla de músics més una peça que neix de la improvisació però que, forçosament, es construeix a partir d'una base musical sòlida i una complicitat a escena encara més potent. Shantala, ballrina especialista del Kuchipudi així, s'atreveix a fer servir el cos com si fos un nou instrument d'aquesta banda. Ells, símplement, fan veure que estan tocant despreocupadament al saló de cas,a mentre es prenen un te i potser comenten els resultats del futbol. Tot és molt col·loquial, informal. Cadascú porta la seva motxilla de coneixement i les ganers de compartir-la, sense voler abassegar, sent prudent en escoltar l'altre. i aquesta és la màgia. Mirar pel forat del pany. És una sensació similar (tot i que amb materials diferents que assistir al "Paso doble" de Josef Nadj i Miquel Barceló, com si construïssin i destruïssin al taller de fang una peça de grans dimensions, capaç de xuclar una persona). També Shantala aporta el contrapunt. Des d'una dansa que balla amb el vent i dota de contingut cada dit dels seus interminables braços. fins i tot quieta i de perfil, amb una esquena recta, les seves arracades són captivadores. Sembla que absorbeixin l'energia. Si es una sort assistir a un concert d'empatia i virtuosisme amb un desplegament de sons i d'instruments, és un privilegi comprovar com s'escolten i conviuen des de la partitura. La seva comunicació no cal que sigui verbal; en tenen  prou amb què l'oïda capti les sensacions en forma de música. I Shantala (que, a més, canta, com Ferran fa alguna moviment de peus tot dient un "no puc, no puc" divertit) cedeix el seu ball silenciós com l'instrument que acaba de compactar els temes d'"Impro", acabat de sortir al mercat. La seva comunicació genera una comunió amb el públic que assisteix incrèdul a com es pot assolir la bellesa i fer que segueixi pujant l'èxtasi fins a emocionar des del més profund, sense que mai es perdi la capacitat d'entrega i de joc entre els músics que es van alternant al sofà. "Un té?", indiquen després de saludar com qui acaba de veure que els veïns del terrat se'ls  miren des de la finestra, "no, millor un bis". Gràcies

Impro Sharana és una petita joia de delicadesa i subtilesa. Una filigrana visual i auditiva que en arriba del treball d’improvisació que duen a terme la ballarina india Shantala Shivalingappa i un grup de musics, encapçalats per Ferran Savall. Tot sembla fàcil i desenfadat: un grup d’amics es reuneixen al voltant d’un sofà i d’una petita taula i inicien un joc d’improvisacions musicals i de moviment.  Tot flueix en aquest diàleg entre la dansa, la música i el cant. I aqueta fluïdesa té la força i la ductilitat que li donen uns intèrprets excel·lents, uns músics i una ballarina que combreguen en la connexió de músiques i danses tradicionals i en l’evolució d’aquestes dues arts. Si bé la música ocupa més espai de temps dels vuitanta minuts que dura l’espectacle, la presència de Shivalingappa no es veu relegada en cap moment, i menys si es té en compte que la ballarina també es mostra com una excel·lent vocalista al costat de músics d’alt nivell com son, Jordi Gaspar al contrabaix, David Mayoral a la perdusió, Nedyalko Nedyalko a la kaval (flauta), Driss El Maloumi al oud (llaüt) i el citat Ferran Savall, que, a més de ser responsable de la creació musical i intèrpret de guitarra, enamora per la seva extraordinària veu. La intimitat que es crea al voltant de melodies que reviuen d’un temps passat i de l’apropament a la dansa Kuchipudi és màgica, com entranyables, divertits i còmplices són molts altres moments. Sonoritats que fluctuen pel terreny de la bossa nova, la música tradicional, el soul i el jazz acompanyen els moviments bellíssims, tant de dansa tradicional india com de gest contemporani, que executa Shantala Shivalingappa, una meravellosa ballarina que irradia bellesa i la saviesa de com fer arribar la dansa Kuchipudi a l’espectador occidental. Imprescindible per als vostres sentits. Fins demà diumenge.