La jove companyia
Dara es planteja la relació que estem establint amb les TIC en un espectacle
fresc, dinàmic i divertit. Des del sentit de l’humor, I Me dibuixa una societat ultra-dependent dels dispositius que, en
principi, ens haurien de fer la vida més còmoda i fàcil. Per portar al límit de
l’absurd la comèdia, s’inventen un dispositiu personal -síntesi millorada de
totes les eines ja en el mercat. L’”I-Me” esdevé indispensable per a tothom: a
través de l’I-Me els personatges es comuniquen, treballen, s’esbargeixen, es
proveeixen d’aliments… Aviat descobrirem que els personatges que trobem a
escena aïllats per una invisible càpsula són, en realitat, companys de pis que
es comuniquen a través de l’aparell evitant qualsevol “contacte analògic”, ni
que sigui visual. Però la xarxa de xarxes cau inesperadament i els seus
dispositius d’interacció amb el món deixen de funcionar; aquests personatges es
veuran obligats, no només a contactar, sinó també a compartir i col·laborar per
superar la que ha esdevingut una tràgica (tragicòmica) situació d’emergència.
L’amarg rerefons que perfila la comèdia no entorpeix en cap moment el
desenvolupament dramatúrgic de l’espectacle. Les mesurades interpretacions de Roc
Esquius, Roser Tapias, Núria Deulofeu i Isidre Montserrat són el perfecte
contrapunt de la grotesca situació que planteja l’obra; amb ells entrem sense
adonar-nos en un món absurd que, malauradament, no ens sembla tan llunyà.