Una de les peces que portava el segell “passejar”, lema de l’edició d’enguany de la Fira Tàrrega. L’espectacle tenia lloc al parc Sant Eloi, on el públic assistent es trobà amb un personatge peculiar: un home amb un bon grapat de tubs de ferro lligats que jugava a fer-los sonar i carregar-los amunt i avall (“idiòfon” és un instrument que sona a partir de la vibració de la seva pròpia matèria). La tendència inicial dels espectadors és buscar un lloc on seure (si pot ser a l’ombra) i al voltant de “l’espai escènic”, però la proposta consistia precisament a acompanyar aquest personatge en el seu univers i participar de les seves “neures”. Joan Català es va posar de seguida el públic a la butxaca i el va fer entrar en els seus jocs amb els tubs de ferro fins acabar muntant col·lectivament una instal·lació sonora (un idiòfon gegant) i un concert musical. Tot i així, no es perdia en cap moment la dimensió poètica de l’artesania i la col·lectivitat entorn la simple exploració d’un material en concret i totes les seves possibilitats d’utilitat i sonores.