En un moment ja força avançat de
l’espectacle, l’actor fa broma dient als espectadors que, quan arribin a casa,
pensaran que no saben ben bé de què anava la funció i es posa a la seva
disposició per respondre els dubtes que puguin tenir. Efectivament, ‘Hotot’ és
una mica això. Un muntatge on passen coses –moltes i surrealistes!–, prescindint
d’una trama amb una narració concreta. Més que explicar una història, el que fa
en Marcel Tomàs és divertir el públic a partir d’un personatge caricaturitzat i
amb un seguit d’escenes on el nexe comú no és altre que l’humor. Fa riure,
vaja, que és ben sa!

Desvergonyit, espontani, expressiu i
molt proper, el còmic enllaça situacions hilarants que poden anar des d’un
conill enfadat amb un golfista fins a una cita amb una tal Caterina que té una
enorme retirada amb una coneguda model anglesa amb ancestres africans i
xinesos. A ‘Hotot’ tot és possible i Tomàs hi aboca a raig la seva força
interpretativa traient a la llum taules de teatre gestual, clown, mestre de
cerimònies, cant… Omple de tal manera l’espai i equilibra tan rítmicament
l’acció que un arriba a oblidar que està sol a escena. Hi contribueixen la mà
divina d’entre bambolines, els efectes sonors, l’audiovisual (una grata
sorpresa!) i, també, el públic.

L’actor convida a l’escenari alguns
espectadors, la reacció dels quals marcarà irremeiablement el desenvolupament
dels gags. Per tant, l’olfacte en la tria d’aquestes persones i l’atzar tindran
un paper cabdal en la representació. De nou, ja sigui previst o improvisat,
Tomàs sap sortir-se’n fent riure no solament el pati de butaques, sinó també
“el voluntari” en qüestió. El “riure amb” és sempre més agraït que el “riure
de” i no és fàcil mantenir-se en la línia.

Un muntatge ben dut a terme sense més
pretensions que l’admirable capacitat d’atrapar el públic perquè ho deixi tot
de banda durant una estona i s’ho passi bé gaudint de bon teatre. No és pas
poc!