Diuen que en faran cinc. Cinc peces que intenten desestructurar o esbrinar que hi ha en l’interior del personatge de «Hamlet» de William Shakespeare, a través de la mirada, la interrogació, les incognites, la incredulitat i la fascinació del dramaturg i director Sergi Belbel, compartides per Enric Cambray, actor i ara també codirector amb Àngel Llàcer del musical «The Producers», de Mel Brooks.

«Hamlet.01» és el primer lliurament dels cinc previstos. Un per cada acte de l’obra «Hamlet». Anuncien el segon probablement per a la tardor del 2024. Ja fa dues temporades que ronden pel món amb el primer —Belbel i Cambray en són els únics productors—, per diversos escenaris i festivals. Amb aquesta reposició al Teatre La Biblioteca, comparteixen dates i horaris alternatius amb «Papers de la guerra», que interpreta Pau Vinyals, sobre el llegat dels germans escenògrafs Castells. Un doblet que sembla que porti “denominació d’origen” perquè els dos muntatges han comptat en un moment o altre del seu procés de creació amb el suport o la col·laboració de les institucions de cultura de la població de Cardedeu (Vallès Oriental).

Enric Cambray, tot sol, fins i tot sense suport de regidor d’escena o tècnic de llums i so, s’enfronta a aquesta revisió de «Hamlet» per aconseguir entendre cadascuna de les rèpliques del personatge de Shakespeare i capgirar-lo, si cal, del dret i del revés.

El muntatge, des de la seva estrena a Dau al Sec —qui no s’arrisca no pisca— va començar com un experiment agosarat i ha estat demanat i reclamat des d’aleshores per altres escenaris. A pesar del perill de la seva durada —són dues hores per a un sol intèrpret que es repenja només en el text i la paraula— el temps ha madurat, segurament, la primera intenció i ha acabat trobant el seu “savoir faire” a l’escenari, des del divertimento, a l’ús del micro, la corda fluixa del vers shakesperià, la profunditat del text i la clonació del Hamlet actor escorcollant el Hamlet personatge, afegit als dots de “manetes” i home orquestra que ha de posar en acció Enric Cambray per aconseguir que els llums creïn l’atmosfera indispensable i el fum suggereixi el color adequat.

Belbel / Cambray parlen del seu cosí germà Hamlet des d’una òptica actual, fent un recorregut referencial a vegades per altres creacions artístiques posteriors a William Shakespeare com el cinema o altres obres cèlebres del teatre universal. Tot un collage que serveix per convertir una investigació de tesi en una aproximació a la comèdia, sense caure, esclar, en el tòpic del còmic o monologuista de moda. D’aquí a arribar a analitzar el famós “ser o no ser” en falten quatre. Quatre peces que segurament no perdran en intensitat de contingut però que no els faria cap nosa que evitessin repeticions innecessàries, que es reajustessin en síntesi i que cedissin en una lleu escurçada de la durada. Aquest és el dilema del ser o no ser… ei!, si pot ser. (…)