El DIEC defineix el concepte ‘conferència magistral’ com la “conferència que pronuncia un professor en un acte acadèmic solemne o un candidat en una oposició.” Enric Cambray no és ni un professor ni candidat en una oposició i una funció de Hamlet.01 no ni una conferència (si més no a l’ús) ni un acte solemne, però el terme lliçó magistral hi escau a la perfecció. Magistral, a més, en dues direccions: pel text de Sergi Belbel i per la interpretació de Cambray.

A Hamlet.01, Belbel esbudella el primer acte d’una de les tragèdies més cèlebres de Shakespeare i fa que el propi Hamlet pugi a l’escenari per explicar, escena per escena, tot allò que s’amaga darrere el text. Però com que no es tracta de fer un simple exercici d’anàlisi textual, l’autor basteix la seva brillant demostració d’erudició amb una dramatúrgia que pugui interlocutar amb tothom, tirant d’humor i referències ‘pop’, dosificant el gruix de la informació i modulant el ritme. I amb tot això aconsegueix una conferència escenificada sorprenent, interessant i divertida que es dirigeix a un ampli espectre d’espectadors. Les reflexions sobre el rei fantasma protagonista de les primeres escenes de l’obra del bard o l’escena de les primeres rèpliques en són bons exemples.

Cambray i ofereix un monòleg autogestionat en què no només tira magníficament el text sinó que manega aspectes tècnics com la il·luminació o el fum, indispensable a Hamlet. Inverteix tones d’energia en un espectacle en solitari de més de dues hores de durada i ho fa amb una seguretat i un aplom només a l’abast dels grans actors. El text és un repte majúscul i Cambray el supera amb escreix, especialment quan la peça li permet una certa —i continguda— interacció amb el públic. I així ofereix una conferència molt magistral en la qual aconsegueix que el respectable no només ‘flipi’ amb tot allò que s’amaga darrera de Hamlet sinó també amb la seva indiscutible capacitat actoral de comunicar-ho.