Divertidíssima bogeria sobre les il·lusions teatrals: La de la convenció, l’engany gratament acceptat que ens porta a mons impossibles. Però també la de les artistes que lluiten dia a dia per crear des de la precarietat. La Cris Blanco ens porta per un viatge àcid, artificiós i artesanal que passa per l’autoficció, el vers, l’òpera, el musical, l’il·lusionisme, l’absurd i el teatre postmodern en poc més d’una hora.

Més enllà d’explicar el recaragolat muntatge amb què somia, la Cris Blanco ens l’ensenya a la seva manera. L’antiheroïna a qui tot li surt malament compta amb tot un desplegament d’elements reciclats i artefactes manuals que doten a l’espectacle de dimensió escènica: telons que pugen i baixen, cartons que fan de torres, barres metàl·liques amb què exhibeix un elenc de ballarins… Tot manipulat per la mateixa Blanco i el seu ajudant Oscar Bueno en una coreografia vertiginosa i un ritme trepidant que provoquen grans riallades. Per cert, a Bueno ja l’havíem vist al TNT passat a Vivir en un Videoclip, proposta que comparteix amb la Grandissima l’estètica d’estar per casa i l’esperit festiu. Somia en gran i riu-te de les teves pròpies misèries.