Un
dels signes d’identitat de Lluís Danés, com a director, és el seu gust per
crear atmosferes, que esdevenia central en propostes com ‘Tranuites circus’,
‘Wasteland’ i sobretot, ‘Nàufrags’. Carta blanca doncs per bastir un senzill
però eficaç guió d’Enric Llort posant tota l’atenció en l’espai escènic i la
caracterització dels personatges. En aquests aspectes, com també en les
coreografies,  el musical està uns quants
graons per sobre de la majoria d’espectacles infantils, i es pot considerar una
producció de format ambiciós.

No
hi són tots els personatges de l’aventura original de Stilton, però sí els
principals que apareixen al Retorn a Fantasia, amb un total de nou intèrprets.
Una encertada Beth Rodergas en el paper de Meridiana (qui usurpant la
personalitat de Flordiana desencadena l’agitat viatge de Stilton), és un dels
reclams del repartiment.

La
banda sonora de Xavi Lloses, de base pop-rock, no exigeix virtuosisme vocal,
sinó que opta per cançons que enganxin els menuts. La tècnica és precisa: ajustadíssims
els canvis de llums i mappings que
configuren, projectats sobre una estructura de formatges gegants, els diversos
móns pels quals transita l’aventura del famós rosegador. Un regne de fantasia i
il·lusió a l’alçada del que demanen els lectors de Stilton, avesats a uns
llibres coloristes i profusament ornamentats. En aquest sentit, Lluís Danés és
fidel fins i tot a un dels detalls de la saga en paper: les olors que desprenen
algunes il·lustracions. En dues escenes, la platea s’inunda de flaire de
galetes de xocolata i fragància de roses blanques, cosa que constitueix un
intent d’immersió sensitiva inusual a les nostres sales.