Teatro Niño Proletario és una companyia xilena
que dóna veu als que més la necessiten. Dos anys després d’El otro, han tornat
a Fira Tàrrega amb un projecte sobre la immigració. L’espectacle pretén
repensar el tema de la migració des d’una perspectiva multidisciplinària
(sociologia, art, literatura i història) a través d’un mosaic d’històries
diverses. El problema és que, a pesar de l’enorme documentació que ha fet la
companyia, el muntatge no va més enllà i s’acaba convertint en un seguit d’imatges (que formen part de l’imaginari col·lectiu xilè) de la migració sense massa interés dramàtic ni social. Una llàstima perquè el treball de documentació, així com la voluntat de l’espectacle, és excepcional i encomiable. De fet, paga la pena apropar-s’hi encara que només sigui per visitar l’exposició. Incomoda i fa preguntes.