Dues dones que ballen és, d’entrada, una imatge sensual, còmplice, agradable de veure. Ara, si una d’elles està penjada dels cabells i, puntualment no toca a terra, l’escena té un notable component de dolor, d’incomprensió, d’intriga. Aquest duet, que va ensenyar el seu treball, que està en plena elaboració encara, treballen en una gran estructura amb unes cordes que mantenen una de les artistes a diferents alçades. Mentre aquesta (no sempre està subjectada dels cabells però sí que bona part) propsa un moviment pendular, que és el que li permet estar fixada des del centre. la companya planteja les diagonals. 

No hi ha cap narrativitat planrejada però sí que hi ha diferents quadres que impliquen una col·laboració entre aquests dos personatges (amb el benentés que les artistes mantenen una mateixa línia de muntatge al 100%). En altres, el treball és en paral·lel: l’una treballa l’aire; l’altra, el terra. és una peça breu, suggerent, que promet espectacularitat. El gran mèrit de la disciplina del hair hanging, no és tant soportar el dolor per quedar-se penjada dels cabells, com mantenir un equilibri i una rigidesa en tota la columna vertebral perque el moviment de pèndol sigui tant concèntric com la gravetat (i el Cosmocaixa) imposa.