Claire Ducreux s’acomiada dels escenaris després de més de trenta anys de trajectòria amb l’espectacle Fleurir les abîmes (florant els abismes), jugant i ballant amb un arbre i amb el públic amb els arbres de les piscines com a part de l’escenografia. A través del mim, la dansa i el text, Ducreux aconsegueix establir una relació de confiança mútua amb els assistents, permetent-nos ser una mica naïfs per un moment i imaginar un món millor en què tots som bones persones, ens estimem i cuidem a la natura. Cal reconèixer la capacitat de convenciment de l’actuació de Ducreux, que volent “ballar la tendresa” va entendrir al públic amb el seu somriure i barret de llana, amb escenes molt similars a les que ja es van poder veure al seu altre espectacle Silencis, presentat també a Fira Tàrrega el 2016. L’objectiu de Ducreux és plantar una llavor de tendresa en totes aquelles persones que han vist els seus espectacles al llarg de la seva trajectòria, i a jutjar per l’aplaudiment emocionat del públic, es pot dir que potser més d’una hagi florit.