El treball d’Antonella D’Ascenzi és preciós. Sobretot quan aborda la relació íntima amb la manipulació del titella. Té algun efecte màgic que els fils de pescar siguin invisible i que s’estirin sense cap creu de fusta. Estan lligades al mateix braç de l’actriu o el sap compensar amb una extrema sensibilitat. Potser el problema però, és que aquesta invisibilitat dels fils (que sembla ben bé que la marioneta tingui vida pròpia) també es transmuti en una dramatúrgia tant abstracta que es fa impossible de seguir.

És evident que el teatre és amic de l’abstracte i que demana una certa mirada activa de l’espectador. Segons explica d’Ascenzi, el projecte neix en temps de pandèmia i volia reflexionar sobre el distanciament entre les persones. És un punt suggerent que, probablement, veurem en molts altres espectacles com a reacció a un fet tant inusual com el confinament domiciliari que vam viure fa cosa d’un any. Però la pega és que res d’aquests rastres es poden rescatar en la versió actual. Està molt bé que hi hagi una història amagada però cal deixar algunes pistes inequívoques perquè sigui el públic qui (en tot cas) resolgui les el·lipsis o imagini alló qie sno s’explica (però es pot intuir). Però la posada en escena (molt poètica, això sí) és tant opaca que es fa impossible construir un relat, rescatar una lectura d’aquelles imatges carregades de sensibilitat. el joc dels globus, les projeccions audiovisuals i, sobretot la comunió entre l’artista i la marioneta (com si fos una filla vulnerable) atrapen. Però la seva inconnexió deixa el públic perdut enmig d’un deseert. De fet, la peça acaba amb l invitació a què dues persones del públic intervinguin estirant uns fils que trenquin la quarta aret. L’un hauria d’ajufdar a gronxar el titella. l’altre fil, aproparia un dels globus d’heli. Pêrò com que no s’entén què cal fer, tt i la bona ingtenció dels espectadors, no gosen estirar res, de fràgil que es veu lescena i d’inconexa que impacta la dramatúrgia. això d’estirar i treure’n un pòsit tenia molt millor resposta a A pescar! dels Gecko con botas. Estirant els fils, elimiaven els plàstics del fons marí que el deixaven net, sense perills per a la fauna marina…