A l’espectacle de creació de Laida Azkona i Txalo Toloza-Fernández veiem una performance documental en la que s’explica tota la
historia de la desertització, també social i econòmica, del desert d’Atacama,
un lloc àrid i ple de recursos minerals clau en el desenvolupament del
capitalisme. Durant la funció, se’ns presenta amb ironia i sarcasme el
progrés basat en l’especulació del clan Guggenheim, així com la seva relació
amb les crisis del poble xilè. I ens sorprenem de com la realitat supera
àmpliament la ficció, amb fenòmens que continuen vigents a dia d’avui.

El muntatge és el fruit d’un enorme treball d’investigació motivat pels
orígens de Toloza. En ell, es combinen les diapositives i els vídeos amb les
histories dels seus avis i pare, originaris de la zona. Mentrestant, a escena,
els dos artistes utilitzen teles de colors, llums i maquetes per a construir, a
partir del que pretenen ser les peces d’un museu d’art contemporani, una rèplica
de l’autèntic desert. Al final, som convidats a contemplar de prop la creació i
tenim fins i tot la oportunitat de caminar-hi per enmig. Moure’s pel desert,
saquejat una i altra vegada i amb tot un seguit de pobles condemnats a la
desaparició. I és que si un missatge ens queda clar entre tot el bombardeig
d’informació, és que no totes les desertitzacions són climatològiques ni
inevitables.