No li feu cas al calendari ni a la temperatura ambiental: José y sus hermanas estan ben disposades a demostrar-nos que l’estiu acaba de començar! I s’imposa proveir-se d’un bon carregament de protector solar per tal de no sortir-ne perjudicats , perquè les vacances estiuenques que la fraternitat José ens proposa,  són bàsicament d’aquelles que consisteixen en passar-se  tantes hores de gandula i de “dolce far niente” com el cos aguanti… abans de donar-li a aquest mateix cos una mica de marxa nocturna a la disco d’un d’aquests complexes turístics en els quals t’ho trobes sempre tot fet . Això, tret que et surti una bona oferta “low cost” que et permeti  agafar el màxim d’avions imaginable en el menor temps possible, i muntar-te una volta al món d’aquelles que farien morir d’enveja a Phileas Fogg; en aquests casos, sí compensa deixar la gandula per una estona. I ara no em vingueu amb culpabilitats! Què potser no ens tenim ben merescuts aquests més o menys 15 dies anuals de relaxació total ? No tenim la immensa sort de viure en una mena de paradís en el qual el sol brilla gairebé de forma constant?. No tenim gràcies a la totxana turística la possibilitat de gaudir d’aquest sol que mig món ens enveja  des de la terrassa d’algun bonic apartament construït a peu de platja ? Doncs, deixem-nos de tantes  manies !

I si li voleu posar banda sonora a les vacances que ens proposa aquesta gent que abans s’havia dedicat a preguntar-se què en saben del franquisme les noves generacions ( “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos”), i a demostrar-nos quanta mala educació corre pel nostre sistema educatiu (“Arma de construcción masiva”) , ho teniu també  ben fàcil: la companyia ens ha preparat a Spotify una suculenta  i extensa ( més de tres hores )selecció  de atemporals -aquests temes no passen mai de moda -cançons de l’estiu que us faran entrar en calor immediatament. D’altra banda, si quan sortiu de casa camí del Lliure de Gràcia cauen quatre gotes, no us amuineu: les germanes de José disposen de prou filmacions enregistrades, pantalles blaves i càmeres de vídeo com per fer-vos viure la fantasia de trobar-vos vivint de ple les vacances estiuenques més autènticament  nostres;  aquelles que d’alguna manera es van forjar en aquells altres estius dictatorials en els quals  els ministeris franquistes van enviar-li al món el inequívoc missatge que “Spain is Different”.

Això sí: dels Carpats als quals fa referència el títol , no en trobareu ni rastre. Però qui vol Carpats, quan només engegar el televisor  -amb el comandament a distància, sense aixecar-te de la gandula- et pots trobar en un programa de màxima audiència una transvestida sirena que reivindica amb sòlids arguments la plena integració social dels essers de la seva espècie? Doncs la sirena pot estar tranquil·la, perquè la seva aparició constitueix un dels moments culminants d’aquestes vacances que José y sus hermanas acaben amb una traca final -potser una mica massa obvia però ben definitòria – en la qual ens regala amb un encadenat de mots i noms aparentment independents entre sí… però ben associats els uns amb els altres a l’hora de dibuixar el nostre paisatge turístic. Penseu-hi , i penseu en la uniformitat latent que se’n deriva de la seva aparent varietat,  mentre gaudiu d’una ben fresca sangria elaborada amb els millors productes tetra bric de la temporada.

És cert que amb tanta relaxació estival, amb tantes ganes de festa i amb tanta diversió com corre per l’escenari mentre les germanes s’apliquen crema solar les unes a les altres, la gresca potser neutralitza un xic aquella ben personal capacitat d’anàlisis de la situació que la companyia demostrava amb la frescor que proporciona la novetat quan els bancs regalaven sadvitxeres. I que es repetia de forma una mica menys ben articulada en la seva educativa segona proposta. La trivialitat de la forma de vacances en la qual s’endinsen, sembla trivialitzar també lleugerament el seu espectacle. Però com us deia al principi, tampoc no cal gastar manies: de l’enginy  i la marxa escènica de José y sus hermanas n’acaba sortint una paella d’aquelles  en les quals potser alguns ingredients no acaben de funcionar o podrien resultar més gustosos … però que et cruspeixes ban a gust al xiringuito .