Les acobàcies poden servir de vegades per llançar-nos missatges. Aquest és justament un dels atractius del nou llenguatge acrobàtic, que construeix els moviments a partir d’una idea, normalment amb algun objecte o construcció i sense ni una sola paraula.

La companyia Circumtances és un bon exemple d’aquesta acrobàcia parlada. En el seu espectacle ‘Exit’ (‘Sortida’, en català) se serveix d’una paret de formigó (simulat) amb cinc portes per on entren i surten de manera incessant quatre acròbates (Christopher Mc Auley, Luuk Brantjes,, Samuel Ryner i Will Blenkin).

Primer, pot semblar un exercici avorrit i repetitiu, però quan hi vas entrant pots anar trobant el sentit dels moviments. El passeig per les portes te l’emportes a casa. No hi ha ha protagonistes. Tots actuen a l’una amb precisió i coordinació.

La rapidesa amb què actuen no deixen marge a la mínima distracció. En un moment de l’espectacle, una de les portes s’eleva 180 graus i els intèrprets s’han d’enfilar per travessar-la. Les coses ja no són tan fàcils com abans. Els quatre intèrprets aconsegueixen dir-nos amb el llenguatge de l’acrobàcia i una senzilla porta que si ens ajudem els uns als altres sempre hi ha un camí i la porta de sortida.

Un espectacle contra la individualitat i la necessitat d’unir-nos per trobar la força de superar unes dificultats que van augmentant. Després, la porta comença a girar i els acròbates han d’aguantar-se en equilibri i mantenir el pes i el contrapès per no caure. Traslladar la idea de la solidaritat i el companyerisme al llenguatge de l’acrobàcia no és fàcil. ‘Circumstances’ ho aconsegueix en un espectacle molt recomanable.