Tres actrius i una música en escena. Gestos quotidians, mínima acció, maletes i roba plegada i recollida una i altra volta. Espectacle anafòric sense nervi, malgrat la punyent realitat que evoca: els desapareguts durant i després de la guerra genocida de Franco, mentre que els seus hereus s’acarnissen en la desmemòria i s’obstinen a amagar els torturadors, els assassinats, els llocs on van ser enterrats de pressa i corrents. Els efectes sonors creen i recreen canvis d’espais i accions soterrades. Inconcreció radical: què ens volen explicar? La paraula s’esvaeix en una realitat deletèria…