Seguiu de prop la feina de Clàudia Cedó. I no, en aquesta
recomanació no hi ha cap ínfula de descobridor de talents tan característica
entre els superlativismes als que ens veiem bombardejats en el terreny de les
opinions culturals a casa nostra. Em permeto aquesta recomanació en tant que la
tasca de Cedó, en la dramatúrgia i en la direcció de l’obra Et planto,
actualment al Tantarantana, la trobo d’un resultat prou brillant com per
admetre-hi un bri de “cosa diferent” que segurament es perllongarà en futurs
treballs. Perquè després de Tortugues la passada temporada i una comèdia com Et
planto en l’actual, mereix ser precedent de “futurs treballs”.

Des de fa temps entre l’autoria de casa ens trobem veus
disposades a capgirar la comèdia romàntica fent servir els recursos més
clàssics com a sòlids ciments d’allò que es vol servir de manera diferent. I ja
és això del que es tracta, del resultat que arriba a l’espectador amb ganes de
passar una bona estona sense tenir la sensació d’haver vist altra cop el mateix
de sempre. I sobretot de no haver perdut el temps.

Et planto forma part d’aquestes veus que, des de l’ara i
aquí, delecten als defensors de les comèdies romàntiques de tota la vida. La
rutinària vida de parella de dos joves enamorats encén el llum d’alarma de la
relació. Un mayday que obligarà al noi, Miquel, a improvisar un seguit
d’esdeveniments per no perdre la Júlia (Júlia Falgàs), que ja surt per la porta
amb la maleta disposada a descobrir noves aventures.

La singularitat de la proposta hi és en la forma, no només
en els ben construïts salts temporals, sinó sobretot en la proposta del personatge
de Miquel, interpretat simultàniament per tres actors (Genís Casals, Eduard
Serra i Arnau Nadal). Les diferents tres personalitats dels tres “Miquels”
generen totes les contradiccions, dubtes i pors d’un únic personatge. Miquel
és, en realitat, el loser que tots ens sabem a dins nostre i que, malgrat tot,
ens fa avançar en la vida. A aquesta intel·ligent jugada es suma una mesurada
dosi de surrealisme tant en la trama com el divertit plantejament escènic.