En este lugar entre: Prethink and free action de la Bea Fernández és espectacle que no s’ajusta a cap etiqueta o que més aviat les amplia. La dansa també és això. La performance també és això. Fernández, de fet, sempre ha reivindicat que la dansa no necessita dramaturgs que tradueixin el moviment o creïn un discurs paral·lel. La matèria i el discurs artístic és el cos. 

El cos és, de fet, el protagonista de l’espectacle que ens ocupa. O, més aviat, com el cos transita entre un estat i un altre, entre l’abstracció i la narració, fisicalitat i evanescència. “Ballar com a exercici de representació del que s’ensenya, allunyat del que és” explicava el crític Jordi Sora. Perquè ens entenguem: no li busquem significat. Més enllà, és clar, de la teoria a partir de la qual s’ha parit l’espectacle. Aquest espai és. I punt. 

En este lugar entre: Prethink and free action consta de tres parts: dos solos i un dúo interpretats per Oihana Altube i Clara Tena. El primer mapeja el moviment i fantaseja al realitzar l’acció, el segon és, per resumir-ho d’alguna manera, un possible diàleg entre Steve Paxton i Britney Spears.  El tercer (i alhora l’espectacle) neix a partir d’una frase de Marina Garcés: “La suma de tu i jo no és dos. És un entre en el qual pot aparèixer qualsevol”. 

El resultat, potser més interessant sobre el paper que damunt de l’escenari, potser massa experimental per un públic necessitat d’etiquetes i significats, ens obliga a preguntar-nos quin és el sentit d’un espectacle de dansa. I, alhora, ens recorda (i això sempre fa mal) que som més miops del que pensem.