• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Estat decepció
  • /
  • La por que la miltància caigui en el buit de la bastida
CRÍTIQUES
Estatd Imatge2
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La por que la miltància caigui en el buit de la bastida

Publicat el: 9 de novembre de 2018

CRÍTiCA: Estat decepció

Carla Torres escriu una dramatúrgia molt directa, sense embuts. La família és el seu camp de mines particular. Ho ha fet amb Sota zero, L’efecte perfecte o, fins i tot, a La podrida. Ara, s’allunya de la dramaturgia fantàstica. Atorga la capacitat del dramaturg (de crear o recrear la història) a la Justícia corrupta. Amb una lectura que es pot apropar molt del que passa aquests dies als tribunals (beneint la posició de la banca en l’impost de les hipoteques, o relativitzant el concepte terrorisme per a cantants de hip hop, per a CDR’s o per a un franctirador que buscava on fer servir les armes per acabar amb elpresident del govern). El problema és que, tanta realitat acaba pesant massa a la situació dramàtica. I la peripècia injusta d’unes amants s’aproxima a un conte demagògic i generalista un punt folletinesc. és una llàstima. 

També la posició interpretativa hipesa. En comptes de defensar els personatges amb un realisme, s’ataca amb un to de farsa, exagerat, que diverteix, però que els vesteix d’un cartró pedra perillós. És una bona troballa (novament) l’espai escènic, que l’jha de fer molt fàcil per girar i que juga a la transparència, a la coreografia a dues bandes i que exigeix un moviment continu dels actors en un espai ben reduït. La paròdia arriba als extrems quan trasllada l’acció al gimnàs i revela els fils viciats del sistema. I com es pot moure a conveniència la resolució dels conflictes. La percepció de l’obra no dista gaire de la la visió que es pot tenir de a Justícia (que, tot i que legalment tots tenim els mateixos drets i deutes, n’hi ha que sempre en surten més ben parats) però, alhora, aquesta generalització tant bestia, li fa perdre el pols del matís, de poder aportar altres mirades a les que ja coneixem, de plantejar més preguntes sobre els errors del menys dolent dels sistemes polític i social. Quan es construeix una bastida dramatúrgica que vol denunciar el Poder, no es pot caure en els mateixos paranys dels que es veuen impunes de cap judici (mediàtic, o´litic o dles tribunals). En aquest sentit, és molt més ajustat el retrat de Jorge Yamam-Serrano a La revelació.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Estat decepció

TÍTOL CRÍTiCA: Argumentos para un necesario cambio de chip

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat