Començaré aquesta recomanació o crítica o com li volgueu
dir, dirigint-me directament a l’Alberto San Juan.

Et vull agrair que estiguis amb nosaltres, a Barcelona, al
Romea, arriscant-te amb dues obres que, com tu mateix dius “porten les paraules España i Español als títols.” A nosaltres,
Alberto, això no ens preocupa si ets tu qui ho signes. Et coneixem i t’estimem,
no són quatre dies. Però els periodistes anem a rodes de premsa o a cobrir
activitats de caire social i cada dia ens agraeixen haver-hi anat malgrat els
moments que estem passant. I aquests dies, els teatres no estan plens. Por?
Cansament? Ganes de parlar en comptes d’escoltar? Una mica de tot. Tu sí que
ets valent! Has vingut amb dues obres i acompanyat del guitarrista
Fernando Egozcue, l’argentí d’origen espanyol que ha fet el viatge de tornada
de l’avi. I ens has parlat amb paraules teves, contundents, amigues, i ens has
parlat amb poemes de Lorca, Miquel Hernández, Gloria Fuertes, Cernuda… Moltes
gràcies, va ser un bàlsam, de debò.

I ara anem a l’espectacle. L’Alberto ha construït un relat sobre
España que destaca moments històrics crucials des de la proclamació de la
República, sobretot de la segona, fins l’actualitat, passant per la transició,
els 80 -quan es van aconseguir importants llibertats-, la recaiguda, els
indignats… Ho fa en un format semblant a un concert intimista durant el qual
ens parla, ens recita, ens explica, ens canta… acompanyat pel gran Fernando
Egozcue. I no parla només dels bons.
Recorda frases -o ordres dictatorials- de Queipo de Llano, del mateix Franco…
Me’n vaig apuntar una del General Mola, que deia que mataría incluso a mi  padre si lo viera en las filas de los
contrarios a nosotros, més o menys.

Tot i que l’espectacle
està ordenat i té una dramatúrgia, al
Romea va dir coses que no diu a altres llocs, perquè és viu i adaptable a les
situacions del moment. Tant que, quan comença a l’any 1931, ens preguntem: però de quina època està parlant? Si això passa
ara mateix!

Per a mi, per a tots, amb
els sentiments que ens exploten el cos aquests dies, va ser un bàlsam ser al
teatre a veure aquesta España
Ingobernable, explicada en castellà per dos cracks que no són d’aquí i que ens
donen la ma i molt bona sintonia. Els vam acomiadar tots dempeus, aplaudint.

NOTA IMPORTANT: 
Alberto San Juan parla tota l’estona amb el públic. I canta. I ens
demana que l’acompanyem, sense demanar-ho. Clama que hi hagi interacció i penso
que això faria pujar molt les emocions o el relax de la vetllada. I com que és urgentíssim,
perquè només estarà aquí fins diumenge, aneu-hi, sisplau, decidits a dir-li
coses. Es representa a la tarda, a les 18.30 h. Us omplirà tant, que us
quedareu a veure -o a reveure- Autorrretrato
de un capitalista español, que la fan a les 20.30 h. Animeu-vos, que el teatre
ens necessita i nosaltres a ell!