Segurament tenen un paper molt important en la cadena tròfica, però si ens pregunten a la majoria de mortals per a què serveixen els cargols segurament l’únic que se’ns ocorrerà és que es fan a la llauna. Afortunadament, els pallassos Toti Toronell i Pere Hosta han donat unes quantes voltes més al tema i han creat Escargots, un espectacle de clown batejat oficialment a Tàrrega’18, confirmat a la Mostra d’Igualada’19 i que, lentament però sense pausa, s’hauria de veure a molts d’altres llocs perquè és una proposta sorprenent, surrealista, diferent i, sobretot, molt divertida. 

Escargots és una mena de brainstorming gastròpode en el qual partint dels animalons en qüestió, i sense massa límits, Toronell i Hosta s’emporten el públic, literalment i metafòricament, a fer un volt pel món dels cargols i tot allò amb què els associem: la pluja, la lentitud, l’enciam, la casa al damunt… Tampoc no cal, però, donar-hi més voltes o buscar-hi una transcendència que ni l’espectacle té ni els seus artífexs volen que tingui. A partir dels cargols, aquests dos clowns magnífics construeixen una proposta a la qual no caldrà que us hi aboqueu perquè us enganxarà des del minut zero. 

Quina sort que, després d’una llaga trajectòria en solitari, aquests dos pallassos s’hagin trobat per crear Slow Olou, la companyia amb la qual, de moment, signen Escargots i una hilarant websèrie titulada Nothing the nothing (amb alguns gags compartits entre les dues propostes, per cert). A Slow Olou –i a Escargots això es veu claríssim– uneixen les seves taules i la seva comicitat particulars amb una indubtable química entre tots. I el resultat és inevitablement irresistible.